Full de ruta
El mal ve de molt lluny
En una taula rodona sobre llibertat d’expressió, el fotoperiodista Jordi Borràs va recordar que l’enyorat i reivindicat periodista Xavier Vinader es va haver d’exiliar i després, ingressar a la presó per poder ser indultat, per haver fet bé la seva feina: és a dir, haver fet periodisme. Vinader va ser dels primers a investigar l’extrema dreta i les seves connexions a l’Estat espanyol en aquella cosa que vam anomenar transició i que ara hem descobert que no va ser una transició de la dictadura a la democràcia, sinó una transició feta a mida per emblanquinar i edulcorar les estructures de l’estat franquista i perquè els mateixos poguessin continuar controlant l’estat, com ara, més de quaranta anys després, es demostra que encara el controlen. Vinader, objecte de diversos atemptats terroristes, va publicar les connexions entre l’extrema dreta, les forces de seguretat i els atemptats d’ultradreta al País Basc, el que després, per simplificar, es va dir els GAL. I uns jutges el van condemnar a la presó per haver-ho explicat, amb l’irracional fonament jurídic que havia posat aquella gent en l’objectiu d’ETA. Borràs va voler recordar que l’entrada a la presó (també l’indult) es va produir amb un govern socialista. I d’això en fa unes quantes dècades, el 1984. Vinader va ser condemnat per exemplificar, per fer por a la resta de professionals de la informació. Com la detenció de Willy Toledo, la condemna de Valtònyc o el que passa amb els polítics empresonats i exiliats i amb Jordi Cuixart, que no és polític. O amb les denúncies a tants alcaldes i activistes, o fins i tot a Antoni Castellà per haver dit el que va recordar Casado a Puigdemont, que podria acabar afusellat. Volen fer por i la llibertat d’informació, d’opinió, està en perill. No es pot parlar de la religió o de la corona. Si impera l’autocensura, no hi haurà informació fiable i l’única investigació serà la dels sicaris del comissari Villarejo: desinformació i propaganda. El mal ve de molt lluny, de no haver fet net.