Com s’embolica la troca

A finals dels anys qua­ranta, resi­dent a Bar­ce­lona, por­tava l’admi­nis­tració d’una impor­tant empresa d’espec­ta­cles. Els estius, algu­nes com­pa­nyies impor­tants feien bolos de cap de set­mana per les ciu­tats cata­la­nes. Viat­java amb els artis­tes, con­tro­lava les recap­ta­ci­ons, reti­rava el pac­tat, pagava els artis­tes i feia d’apun­ta­dor. Ho havia fet amb afi­ci­o­nats. Els pro­fes­si­o­nals deien que ho feia molt bé. Aquells anys, el grup de tea­tre català que repre­sen­tava era el millor: Enric Borràs, Joan Cla­pera, M. Lluïsa Mir, Pepeta Fornés i altres. A petició repre­sentàvem l’obra còmica titu­lada Com s’embo­lica la troca. És un far­cell d’embo­lics que crei­xen a mesura que els actors van par­lant.

He pas­sat una set­mana i escaig lluny de Girona, i en arri­bar i repas­sar els dia­ris, de sobte he tin­gut un ensurt: “Llamp del cel! Però si això és la trama de Com s’embo­lica la troca! Can­vi­ant el nom dels actors pels dels polítics pun­ters surt cla­vat. N’he fet una reco­pi­lació d’inten­ci­ons.

Sánchez: si no aflui­xen les pres­si­ons, con­vo­carà elec­ci­ons gene­rals anti­ci­pa­des; que Escòcia i el Que­bec podrien ser­vir de referència per a les acci­ons i nego­ci­a­ci­ons a pren­dre; admet la pos­si­bi­li­tat d’abor­dar les acci­ons amb una trans­ver­sal amb solu­ci­ons a mida...; en amenaçar amb elec­ci­ons al desem­bre, li treu la veu sols de pen­sar que no serà ele­git; JxCat i ERC han sal­vat la pre­sidència a Sánchez. Alguns par­tits han per­dut el nord.

Puig­de­mont: no renun­cia a la uni­la­te­ra­li­tat sense pacte. És legítima i legal, diu segur l’home; l’acti­vació abans del 15 d’octu­bre del procés cons­ti­tu­ent irre­ver­si­ble de l’enyo­rada República; crear el fòrum cons­ti­tu­ent sense espe­rar més i emple­nar-lo a sobre­ei­xir de noves vivències; al Que­bec ningú va anar a la presó per haver fet dos referèndums. No ente­nen què passa; la feina que broda en Puig­de­mont és un regal de la com­pli­cada relació euro­pea; a les recep­tes cata­la­nes hi ha part de la futura Europa, que ho veu amb sim­pa­tia que copiem.

Torra: objec­tius a qua­tre anys vista: recu­pe­rar les lleis soci­als, amb el vet de Sánchez o sense; convé posar les bases d’una cons­ti­tució cata­lana actual, ini­ci­ant-ne la justa i clara redacció; tenim dret a deba­tre les qüesti­ons polítiques i soci­als en un fòrum; bas­tim-lo, doncs, i usem-lo; ha dit que vol res­ti­tuir Puig­de­mont al govern de Cata­lu­nya! Com?, pre­gun­ten molts cata­lans; asse­gura que dei­xarà caure Sánchez si al novem­bre encara no ha fet oferta de referèndum.

Govern d’Espa­nya: no accepta ultimàtums, i aposta per apro­fun­dir en l’auto­go­vern (És nova!); el Tri­bu­nal de Comp­tes cita a nou judici Mas, Ortega, Rigau i Homs. Els recla­men 5,2 mili­ons.

Xevi Xirgo: “Com anys després figu­res vene­ra­bles pas­sen pel jut­jat de manera poc vene­ra­ble.”

Lle­trats del Par­la­ment: no es poden com­pu­tar els vots dele­gats dels mem­bres empre­so­nats.

Par­la­ment: els grups que donen majo­ria al govern al Par­la­ment par­tei­xen peres; “tren­ca­dissa”; advoca per l’abo­lició de la monar­quia; La Mon­cloa anun­cia mesu­res; “és inad­mis­si­ble”, cri­den!

El Punt Avui: “Avui fa l’any!”, feia el dia 16 el diari. El fa del ver­gonyós empre­so­na­ment de per­so­nes que sols cer­quen tre­ba­llar i viure en pau a la seva terra. Quan cau­ran les benes dels ulls?

S’ha aca­bat l’espai, no pas el tema. Ver­ta­de­ra­ment, si hom lle­geix i recorda, se li embo­lica la troca. Al tea­tre l’embo­lic feia riure tot­hom. A Cata­lu­nya, en canvi, fa plo­rar.