Més enllà de l'SGAE

Darrerament el debat mediàtic i ciutadà al voltant de determinats peatges relacionats amb la propietat intel·lectual és molt viu i al centre de la polèmica hi acostuma a haver l'SGAE. No em correspon a mi defensar aquesta entitat privada –ni és la meva intenció fer-ho– però sí que és convenient clarificar o posar sobre la taula alguns ingredients necessaris per posar llum en aquest crispat debat en relació al tema de fons, que no és altre que el dret a la propietat intel·lectual.

El punt de partida, més enllà del qüestionament de les entitats de gestió dels drets d'autor, és preguntar-nos si volem protegir o no la propietat intel·lectual. Evidentment, la resposta ha de ser afirmativa perquè no és convenient, com a país, situar-nos fora d'aquest principi del nostre ordenament jurídic, igual que han fet la resta de països del nostre entorn. La protecció de la propietat intel·lectual és imprescindible per assegurar la creació i pluralitat cultural així com l'accés a la cultura, entre d'altres aspectes. Ara bé, la creació cultural és també un dels elements importants per al desenvolupament de la societat de la informació i precisament aquí és on rau la clau de tot el conflicte existent en aquests moments.

Els constants canvis tecnològics que estem vivint, especialment pel que fa a tot allò referent a internet i les possibilitats enormes que ofereix, també per al món de la cultura, han provocat que molts dels models de negoci habituals o tradicionals hagin de coexistir amb altres formes inèdites fins aquest moment i, per tant, ens trobem en una situació de canvi o transició cap a nous models. És aquí on el paper dels governants és fonamental, perquè a ells correspon acompanyar els diferents sectors implicats amb polítiques que procurin assegurar el màxim equilibri possible entre els models tradicionals de negoci i els models emergents, tot i que molt probablement algun d'aquests models clàssics desapareixerà o subsistirà de forma residual.

Però en el fons de tot això hi ha una pugna que precisament és la que alimenta tot el debat i no és altra que la d'aconseguir el control sobre els continguts de la xarxa. Aquí és on rau l'actual negoci d'internet. La complexitat d'aquest debat és enorme perquè hi conflueixen molts elements i interessos diferents, però la seva correcta resolució és de cabdal importància per al nou model econòmic, que és imprescindible i urgent configurar.

I és precisament enmig d'aquest estira i arronsa pel domini dels continguts que ens podem plantejar no la conveniència de protegir o no la propietat intel·lectual –que hem dit abans que és una premissa indiscutible– sinó el nivell de protecció que li volem donar, el paper que hi han de jugar les entitats de gestió dels drets d'autor o quins han de ser el mecanismes de control. Totes aquestes qüestions poden ser avaluades, analitzades i reformulades, però el que no podem posar en dubte és la necessitat de protegir adequadament la propietat intel·lectual, perquè tot el nostre patrimoni cultural i la possibilitat d'accedir-hi se n'aniria en orris. Precisament en aquest sentit apunten les conclusions de la subcomissió que estudia la reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual al Congrés i de la qual en sóc la representant de Convergència i Unió. El document que hem presentat i que fou aprovat el passat 9 de març recull totes les qüestions que hem pogut constatar durant els treballs de la subcomissió i finalment hem proposat la necessitat de revisar la vigent Llei de Propietat Intel·lectual o bé fer-ne una de nova. En canvi, el que no és de calaix i no puc compartir són aquestes campanyes poc fonamentades i interessades que impulsen o pretenen introduir el tot s'hi val en el treball dels nostres creadors barrejant-hi altres temes, com per exemple, determinades actuacions de les entitats de gestió, que en alguns casos poden ser discutibles i rebutjables, però que no poden confondre's amb el necessari respecte per la propietat intel·lectual.