Què vol aquesta gent?

En pocs dies he assistit a esdeveniments i actes que representen o escenifiquen la manera d’entendre, de ser, de viure o d’identificar-se amb aquest país i la seva gent. Dimarts, a Sant Climent de Peralta, al voltant d’una carbonera que s’ha mantingut encesa durant quinze dies, dèiem que no podem oblidar els homes que feien el carbó vegetal a les Gavarres. Un relat que el fotoperiodista Jordi Gamero ha divulgat en diferents exposicions. També he assistit a representacions del Festival Temporada Alta, com Calla, Hamlet, calla, una obra en la qual s’utilitza el “ser o no ser” de Hamlet, aquest dubte etern de si passar a l’acció o no, com a base per pensar sobre la llibertat d’expressió i els seus límits, si és que en té, i què passa quan l’exercici d’aquesta llibertat esdevé delicte, fent-nos reflexionar sobre la situació que patim avui. També la idea de la llibertat va ser present a La Festé, l’espectacle amb què Le Croupier va celebrar a l’Auditori de Girona el seu desè aniversari i que va acabar cantant La Santa Espina, amb el públic, cridant “llibertat presos polítics”. Pocs dies abans, a la biblioteca Carles Rahola, els periodistes Jordi Borràs, Susana Pérez Soler i Joan Ferrús debatien sobre la llei Mordassa i la llibertat d’expressió, qüestió que també va ser present en les converses i taules rodones de la Catosfera, el fòrum de comunicació i internet a Catalunya que també es va celebrar a Girona. Per no parlar del seguiment que he fet de l’activitat castellera i els actes reivindicatius dels dilluns a la plaça del Vi o els divendres davant la seu gironina de la Generalitat on s’exigeix la llibertat dels presos polítics i es canta Els segadors. A banda hi ha hagut els actes en memòria del president Companys, afusellat pel règim franquista. Un afusellament negat per Ciudadanos, formació política que rebutja cantar l’himne de Catalunya al Parlament, que menysté els castellers, que vota i dona suport a l’article 155 i les polítiques repressives contra les llibertats i drets dels catalans, als quals diuen que representen, mentre combaten en tots els fronts l’ús social del català. Que redueixen la cultura als “Premios Planeta”. Que arrenquen els llaços grocs, símbols de llibertat. Que mostren crueltat envers els presos polítics, els volen tancats, callats i lluny de les seves famílies, i els qualifiquen de colpistes, mentre es neguen a condemnar la dictadura colpista de Franco. Què vol aquesta gent?