Alteracions

Ahir anàvem en mànigues de camisa i avui és preceptiu l’abric. Alguns atribuiran la transició brusca al canvi climàtic. No soc dels qui discuteixen aquesta mutació planetària, no soc “negacionista”, però d’alteracions sobtades del temps com les d’aquests dos dies n’he viscut més que anys no acumulo sense que ningú els atribuís un origen catastròfic. El canvi climàtic, fenomen natural i cíclic en aquesta ocasió accelerat per l’home, que corre el perill de no ser-hi a temps per adaptar-s’hi, el deixarem per als grans daltabaixos, com l’arronsament dels pols o la desaparició d’algunes espècies vegetals o animals. Passar de la calor al fred en vint-i-quatre hores, o viceversa, confirma que per molt canvi climàtic que hi hagi la naturalesa manté, de moment, vells costums. “Per Tots Sants, capes i mocadors grans”, deien i diuen els antics. Avui i demà podrem seguir la prescripció indumentària. Feia alguns anys que no era possible, almenys en la part marítima on visc. La gent anava al cementiri molt desabrigada, gairebé a prendre-hi el sol. Les castanyes, que volen foc viu, no es torraven a casa perquè la calor desaconsellava encendre-hi foc, i la torrefacció era confiada a les castanyeres del carrer. Avui potser la hi confiarem igualment però un focus de calor a casa serà recomanable. “Boig com el temps”, deien i diuen els antics per referir-se a persones inestables i arbitràries. “Com el temps”, no com el clima, que era immutable. Ara la bogeria és compartida.

Vaig seguint l’actualitat. No hauríem de parlar també amb alarma del canvi climàtic mental i polític? El president dels Estats Units Donald Trump en va ser el primer símptoma, i el més vistent. Ara, Bolsonaro al Brasil. Al mig, alguns països europeus abracen o admiren la pulsió contrària a la democràcia i són favorables a “la llei i l’ordre”. Tots sabem què volen dir llei i ordre, en boca seva. A Espanya, són conceptes molt conjugats amenaçadorament. Serem a temps, els demòcrates, a aturar aquest desglaç dels pols, aquest daltabaix?

He vist i escoltat els reportatges sobre els fets que es van succeir entre el 26 i el 29 d’octubre de l’any passat a Catalunya. Volen dir que hi caben tantes coses, en quatre dies? No hi va haver massa gent actuant, alguns sense que ningú els hagués reclamat ni fossin útils en res i uns altres buscant protagonisme o assessorant malament? Puigdemont ha fundat aquests dies la Crida. Pujol li havia fet un advertiment: “La independència no es fa en divuit mesos.” També: “Preserva el partit, sigui CDC o el PDeCAT.” Els consells no van ser atesos. La Crida suplanta el partit que va governar una pila d’anys. Ens trobem davant una oscil·lació del temps o és un canvi de clima general? Abriguem-nos.