Fer pont als museus

Els cata­lans tenim la mania de con­si­de­rar que el de fora sem­pre és millor. Els últims anys s’ha impo­sat una idea fixa en el ter­reny cul­tu­ral: que Madrid ens goleja en expo­si­ci­ons. Que si no tenim recur­sos per com­pe­tir (no els tenim), que si hem per­dut la ima­gi­nació (alguns no és que l’hagin per­dut, és que no n’han tin­gut mai), que si ens hem tor­nat pro­vin­ci­ans (als qui tenen un punt de referència mese­tari, el con­cepte pro­vincià els queda curt i tot). Però vet aquí que aquesta freda tar­dor, els nos­tres museus s’han con­xor­xat per pro­gra­mar mos­tres d’un altíssim nivell. Amb qua­tre rals, no sé si amb ima­gi­nació però sí amb una paci­ent recerca al dar­rere per defu­gir les coses enllau­na­des i amb con­fiança en els pro­fes­si­o­nals del país. Aquest cap de set­mana de pont el poden dedi­car a fer una ruta que no els decebrà. Per on comen­cem? Pel mones­tir de Pedral­bes, on llu­eix la com­mo­ve­dora pin­tura de Char­lotte Salo­mon, la jove artista que els nazis van gase­jar a Auschwitz. O pel CCCB, on els rebrà l’uni­vers d’un dels grans del cinema d’autor, Stan­ley Kubrick. L’oferta de Montjuïc es mereix un dia: Tou­louse-Lau­trec a Cai­xafòrum i Lee Miller a la Fun­dació Miró. El cen­tre és per a gur­mets: duel Picasso-Pica­bia a la Fun­dació Map­fre, tre­sors de finals del XIX dels museus pari­sencs a Can Picasso i art cinètic a La Pedrera. I això no és tot perquè s’acos­ten altres per­les: pop art català al MNAC, Velázquez a Cai­xafòrum, Plensa al Macba... Pas mal.