De reüll
Deixar de ser princesa
El que més desitjava la princesa Elionor, ahir en fer 13 anys, era celebrar-ho llegint en públic un article de la Constitució? I qui voldria ser a la pell de Kate Middleton, que es convertirà en princesa de Gal·les (l’ombra de la sogra, Lady Di, pot esclafar qualsevol) quan mori la reina Elisabet II?
Amb aquest panorama, no és estrany que hi hagi baixes en la reialesa planetària. Qui no fugiria de palau? La família imperial del Japó perd la princesa Ayako, neboda de l’emperador, qui també està a punt de plegar perquè, als 84 anys, està cansat i l’any que ve abdicarà en favor del príncep hereu. Però no perdem la pista al negoci rodó d’Ayako: ha renunciat al títol imperial per poder casar-se amb un empleat d’una naviliera. Perquè ens entenguem, un plebeu. Com a compensació, Ayako s’embutxaca 840.000 euros per mantenir el nivell de vida amb què s’ha criat.
Els noms de les monarquies són avui celebritats amb pedigrí i formen part del circ de l’entreteniment encara que no hi creiem. Però potser cal rumiar-hi seriosament quan, dels 19 membres de la monarquia hereditària més antiga del món, 14 són dones i per raons de sexe no poden accedir al Tro del Crisantem. Això passa a Tòquio, una capital on el passat i el futur s’entrecreuen. Al segle XXI, tres princeses han renunciat per amor a l’emblema imperial demostrant la necessitat urgent de revisar la monarquia al Japó. Bé, al Japó i a altres llocs.