El perillós joc del populisme

Què passa a Europa amb Àustria, Hongria o amb la Itàlia de Salvini? Què passa als Estats Units amb Donald Trump? I Bolsonaro al Brasil? Que guanya les eleccions després d’insultar pràcticament la meitat de la població amb una majoria folgada? La versió espanyola també treu el cap. Construïda i patentada com a Vox, és lluny d’erigir-se com a alternativa de govern però la seva doctrina és clara: partit d’extrema dreta, contrari al feminisme i que ha aconseguit tenir un gran impacte en els mitjans de comunicació de l’Estat espanyol. Kurz, Orban, Salvini, Trump o Bolsonaro són líders que destaquen per la seva oratòria directa que enganxa un determinat tipus d’elector que n’està fart, de crisi econòmica, de pobresa o de corrupció. Cada país té el seu propi codi i aquests líders –que també han aconseguit ser gurus mediàtics i que tenen una gran presència ja sigui a Twitter o a través de vídeos de Whatsapp– juguen a solucionar problemes complexos a cop de tuit. S’imposen arreu del món aprofitant el desconcert dels partits tradicionals que no han sabut afrontar els reptes que demana el segle XXI. Àustria –com Hongria i els Estats Units– abandona el Pacte Global per a la Migració, un acord tutelat per les Nacions Unides, enmig de comentaris victoriosos de membres del seu partit. Mentrestant, Brussel·les es pregunta què pot fer amb un país que tira pel dret i que ara ocupa la presidència europea.