La realitat

Quan un home mossega un gos és notícia i no pas al revés. Ho és per l’excepcionalitat dels fets, perquè és extraordinari que el gos sigui víctima d’un atac humà i serveix per demostrar que el món va al revés. Ja es dona algun cas aïllat però l’exemple vol il·lustrar que, sovint, hi ha la voluntat manifesta de manipular. I capgirar l’ordre lògic dels fets i presentar l’autèntica víctima com l’agressor i no al revés. Els explico això perquè al meu entendre és el que ha passat amb l’escrit d’acusació de la fiscalia general de l’Estat contra els líders del procés. És escandalós veure la ucronia que s’han inventat. Una ucronia recordin que és aquell exercici literari que molts companys novel·listes solen fer i no jutges ni fiscals en horari laboral. Una ucronia és un relat fictici que ens permet bastir un text a partir de preguntar-nos “què hauria passat sí...?”. Tal com s’aventura a escriure la fiscalia sobre episodis de violència i és quan entren en joc les confusions volgudes, les tergiversacions, les negacions i el canvi de papers de víctimes per botxins. Els de la fiscalia no poden actuar com García Márquez en les seves memòries quan deia que: “La vida no és la que has viscut sinó el que expliques com recordes que has viscut.” No senyors, no! Vostès s’han de cenyir als fets, a les proves, que n’hi ha per desmuntar qualsevol artifici retòric, i no poden crear relats paral·lels. Que partint d’aquesta realitat inventada persegueixin altres víctimes que tracten com a agressors perquè l’únic delicte que han comès és fer cas de mandats democràtics, actuar per facilitar la voluntat d’un poble i d’un parlament, és escandalós. Com ho és, d’escandalós, que se’ls vulgui criminalitzar, castigar i depurar perquè no cometin altres delictes que atemptin contra l’ordre constitucional. Ja sé que les instàncies judicials viuen en un altra època i mengen a part però com que tenen la paella pel mànec convé més que mai insistir i recordar qui és l’agressor i qui és la víctima en aquesta ucronia que ens volen vendre com la realitat.