Mongetes del ganxet

L’any passat no van ser gaire bones: no s’acaben mai de bullir, feien repeló, passades per la paella agafaven una textura coriàcia. Vaig pensar: mal senyal. Aquest any no n’hi ha o jo no en trobo. El verduler que me les ven diu que els pagesos no n’hi serveixen, tot i trobar-nos en plena temporada. Parlo de les mongetes del ganxet, producte excels del Maresme, juntament amb els pèsols de la floreta i les faves tendres. També se’n fan al Vallès més acostat al Maresme, i una mica a la Selva. La Generalitat i altres organismes les han distingides amb denominació d’origen, producte d’alta qualitat, cultiu que s’ha de mimar... Són petites, blanques i amb forma corbada. El nom deu venir d’aquí. Una vegada ablanides amb aigua freda, amb un cop de foc prenen la textura de la mantega. Es desfan a la boca. Són ideals soles amb un raig d’oli, fregides o, d’una manera o altra, acompanyant productes que s’hi adiguin. A mi la gent que considera que un dels nostres plats nacionals és la botifarra amb seques em fan una mica de pena si les mongetes amb què acompanyen la botifarra no són del ganxet.

Truco a Josep Jo, un dels meus pagesos de confiança. En tinc tres més: en Joan Ribosa de Santa Helena d’Agell, que cultiva cols, bledes i enciams; en Pep Riera, que fa pastanagues i tractorades, i en Josep Soms de Palafolls, que fa tomàquets. En Josep Jo és de Dosrius. N’havia estat alcalde. Quan El Punt tenia redacció al Maresme cada any per aquestes dates ens duia una bosseta amb mongetes del ganxet. Li dèiem el rei de les mongetes. No malpensin. Ell ja sabia que érem insensibles als suborns. El fèiem sortir a tantes planes, per bé i per mal... Dosrius, tan petit, és un poble complicat. Es troba al límit amb el Vallès, bon clima per a les mongetes del ganxet. Tordera té la mateixa situació. També hi surten boníssimes.

En Josep Jo em diu: “Massa aigua; tenim una tardor de pluges excessives; les mongetes s’ensopeixen a la planta, no es poden desgranar i moltes s’acaben podrint.” Entesos, ens ho prendrem amb resignació. Però i l’any passat? “L’efecte contrari: massa sequera.” Les mongetes del ganxet són molt senyores. Ni massa humitat ni massa poca. Per això van triar el Maresme per reproduir-se. Aquests dos anys la pluviometria s’ha desequilibrat i es veu que s’han sentit ofeses i traïdes.

“Ja no faig mongetes. Ara em dedico als avets de Nadal”, em sorprèn en Jo. “No diries mai qui és el meu principal client: el Comú d’Andorra. Que em sents?” Sí, digues. “El país més pirinenc de tots es nodreix d’avets de la comarca que no ho és gens. Avui els començo a arrencar i a dur-los allà a dalt.” Ara sí que m’has donat un disgust de mort. A tu et fan menjar els avets. Però, i a nosaltres?