El llibre dels morts

En una cerimònia que té com a tema central la mort, com a banda sonora el Rèquiem de Mozart i altres peces fúnebres, i hi ha present el bisbe de Girona, esperes que monsenyor Francesc Pardo en serà l’oficiant. El cas és que la celebració, a la qual vaig assistir dilluns passat, no era ni religiosa ni es feia a cap església; es tractava de la presentació d’un llibre a l’Auditori de Girona. El que ens han ensenyat els morts, per entendre millor la vida és el títol del llibre, que ha escrit la periodista de successos d’El Punt Avui Tura Soler i que recull experiències professionals del metge forense Narcís Bardalet. El bisbe Francesc Pardo, que participava en l’acte, va fer referència a la mort, a partir dels Evangelis: “Estigueu sempre a punt, perquè no sabeu en quin moment vindrà la mort” (Mateu 24,42-51). Va ser una llàstima que el senyor bisbe hagués de marxar d’hora, perquè se’l va reclamar per confessar i per un tema d’exorcisme. De fet, l’advocat penalista Manel Mir va confessar que Narcís Bardalet, amb els seus acurats informes judicials, el va fer suar molt, i li posava molt difícil de trobar escletxes per defensar els seus clients. Aquest advocat, un dels més veterans de Girona, va arribar a dir que el doctor Bardalet és l’alfa i omega de la medicina, perquè la seva feina com a pediatre començava amb els nens i acabava amb els morts, com a forense. En un sentit semblant també es va manifestar Carles Monguilod, l’altre penalista que participava en la presentació del llibre. També va intervenir en la cerimònia la màxima autoritat judicial a la demarcació, el president de l’Audiència, Fernando Lacaba, segons el qual no hi ha cap altre llibre o tractat de medicina legal que reculli les reflexions d’un metge forense, com fa Bardalet, de qui va dir que era un home de molts secrets, fent referència a la mort de Dalí, o el cas del boiximà de Banyoles, entre molts altres, com les converses amb Tejero, o el segrest d’Olot, als quals va fer referència la periodista Tura Soler, que es va autodefinir com la “negra literària” del llibre. Sense revelar secrets, els assistents van saber que Bardalet porta sempre una navalla per als casos de penjats o que havia guardat budells de morts a la nevera de casa seva. Tot un personatge, que va tancar l’acte citant Woody Allen: “No és que tingui por a morir. Senzillament, no vull ser-hi quan vingui la mort.”