Cada dia és Nadal

Al basar xinès ja és Nadal. L’endemà de Tots Sants van retirar carabasses i carotes, i ara l’oferta són avets de plàstic i llumets que s’encenen i apaguen. El mateix dia, sortien rams d’eucaliptus i pans de molsa de la camioneta que recollia els crisantems sobrants de la floristeria de la plaça. Una altra floristeria manté l’aparador cobert amb una lona. La retiro una mica amb el dit: hi ha moviment de ponsèties. A la pastisseria també pensen el nou aparador després de la venda frenètica de panellets. Per Tots Sants vaig comentar a la mestressa que aquell dia devia ser culminant en el negoci. La cua que vaig haver de fer m’ho va fer dir. “Tots Sants?”, em va preguntar com si li parlés d’una festa molt menor, com si li hagués dit santa Escolàstica. “Res no es pot comparar amb Nadal.” En alguns carrers ja pengen les il·luminacions. I som vuit de novembre.

Hi ha pobles i ciutats que viuen al voltant de la festa major o que destinen tots els esforços al carnaval. Catalunya en conjunt sembla que es passi l’any esperant Nadal. Molts establiments mantenen els llumets encesos tots els mesos. Conec una senyora que quan desfà el pessebre el dia que la tradició prescriu, el dos de febrer, comença a fer el de la temporada vinent. L’amic Bienve Moya, que de festes hi entén, va publicar un llibre que es diu Cada dia és festa. Sí, cada dia trobaríem una festa en un lloc o altre, fins i tot per santa Escolàstica, però la festa que compta i pesa acaba sent Nadal. Joan Amades hi va destinar més pàgines que a cap altra. Però Amades comença el cicle nadalenc per Santa Llúcia i el tanca per Reis. Si s’hi posés ara no sabria pas on començar-lo ni acabar-lo. Els xinesos del basar el desorientarien. Cada dia és Nadal. No sé què ho fa, si cada vegada hi ha més gent que afirma detestar la festa. Potser ho diuen per fer-se l’interessant. De moment, als restaurants ja hi ha demanadissa per als sopars de Nadal de les empreses i grups d’amics.

No sempre ha estat així. Deu ser un costum importat. Per Europa he vist botigues que tot l’any venen productes nadalencs, i m’han parlat d’una ràdio que només retransmet nadales, els 365 dies. Els 29 de febrer, també. La mateixa nit de Reis, les botigues canvien els aparadors i anuncien rebaixes. Després vindrà la moda de primavera i estiu. És una manera d’entretenir l’estona fins Nadal. Un supermercat de prop de casa només tanca el dia de Nadal i el de Cap d’Any. Com volen que els dependents no l’esperin?

Potser és que de Nadal valorem la idea que ens n’hem fet: un dia hipnòtic que ens fa oblidar el món cada cop més inhòspit. Aquest any també oblidarem els pobres –i tan pobres com som– però no els que un altre cop l’hauran de passar a la presó.