I què més faran?

Com que ara cada cop que hi ha ple al Parlament El Punt Avui Televisió el retransmet íntegrament, m’és fàcil (i a vostès també, és clar) escoltar les intervencions dels portaveus i diputats dels diferents grups parlamentaris. Mentiria si digués que el Parlament de Catalunya és una bassa d’oli. Perquè de tant en tant hi ha algun estirabot (com l’enganxada de l’altre dia entre Torra i Iceta) i perquè els unionistes ara han posat de moda anar-se’n de l’hemicicle quan una cosa no els agrada o desplegar-hi banderes espanyoles. Però jo, què volen que els digui, aquests dos darrers dies m’he fixat sobretot en les intervencions de Ciutadans. En el to crispat, insensible, suposadament graciós d’algunes de les seves intervencions, i que jo –i tot són gustos, és clar– trobo sovint fora de lloc. Arrimadas ja ens tenia acostumats a sentir-li dir allò que “vivim a Matrix” i que “el procés és un gran engany”. Però aquests dos darrers dies he quedat perplex del to alliçonador i jo diria que mal educat –tot són gustos, és clar– de Carlos Carrizosa (“senyor Carrizosa, per què em demana la paraula?”) i, ahir, de Lorena Roldán. El primer, que només veu “chiringuitos” del procés arreu, dimecres desqualificava el síndic, Rafael Ribó, acusant-lo de ser “el síndic del procés”, de “tenir un chiringuito” i d’haver anat al Parlament no pas a presentar un informe sobre l’1-O i el 155, sinó a dir missa. “El procés fa temps que ha deixat de ser política i ja és una religió. I avui hem sentit missa”, deia Carrizosa referint-se a Ribó. I ahir, sentint Roldán sobre els presos vaig sentir vergonya aliena. Parlant de privilegis, de barra lliure de visites i ironitzant que al govern català ja només li falta “crear un comissionat de Lledoners”. Com es pot ironitzar, sobre els presos? S’hi pot estar d’acord o no, amb el que ha passat, però ironitzar parlant de chiringuitos i de comissionats? I amb aquest to burlesc? Tan insensibles, són? A què juguen?, em pregunto. Vist el que han fet amb els llaços grocs del carrer, o amb Altsasu, suposo que a provocar, ara també al Parlament. Sort, però, ja ho saben vostès, que no ho ofèn qui vol...