Fins que siguem lliures

A vegades la vida t’ofereix casualitats impagables. Estava llegint el llibre de Sergi Sol Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures mentre de fons mig sentia les notícies que cada mitja hora ens ofereix el 3/24. El llibre de Sergi Sol, una de les persones més properes a Junqueras, traça un minuciós i apassionat relat sobre els fets de la tardor de l’any passat i després continua per la vida a la presó del líder d’ERC i la resta de dirigents catalans. És un llibre ben escrit i trepidant, amb voluntat d’explicar coses i prenent partit. Amb orgull per la resposta popular del 20 de setembre i per les victòries de l’1 i el 3 d’octubre, i també amb comprensió pel desconcert posterior a la proclamació de la República, que va acabar amb l’aplicació del 155 i amb el govern o a l’exili o a la presó. Aquest és un dels llibres que cal llegir per intentar aprofundir en què va passar en aquells dies de tardor en què vam creure que tot era possible. Un llibre que vol esdevenir un homenatge a Oriol Junqueras però que, a la vegada, a voltes des de la discrepància, reconeix el paper imprescindible per fer realitat l’1 d’octubre de Carles Puigdemont, Quim Forn o Jordi Sànchez.

I on és la casualitat impagable de què els parlava al principi de l’article? Doncs que mentre m’endinsava en un passatge del llibre que parla sobre la presó de Junqueras, el 3/24 emetia el fragment d’una intervenció al Parlament de la membre de Cs Lorena Roldán. En aquesta, la diputada pintava la vida sense llibertat de Junqueras, Cuixart, Bassa, Rull i la resta de presos polítics com si es tractés d’una estada plena de luxes en un hotel de 5 estrelles. La resposta de la consellera Capella, a continuació, va ser contundent, en el sentit que, als diputats de Cs, els hauria de caure la cara de vergonya. Només hi afegiria que és difícil que, a Arrimadas, Roldán o Carrizosa, els caigui la cara de vergonya. Primer que res, haurien de tenir vergonya. En el llibre de Sergi Sol això també es veu molt clar. Bona lectura!