El fracàs de Ciutat Vella

Fa més de trenta a anys que visc al Raval i que em moc per Ciutat Vella, on la qualitat de vida era raonablement dolça. Rebíem la contaminació atmosfèrica del parc automobilístic com tota la població, però no era tan greu com el que ha provocat el dièsel. Algun ciutadà farà un dia una demanda contra l’Ajuntament corresponsable de no posar remei a aquest càncer massiu? Passejar per la Rambla era agradable. El comerç era amical i proper. Els robatoris als domicilis eren una excepció, no una notícia quotidiana com són ara.

El turisme de masses, l’especulació immobiliària, el narcotràfic, els top manta i els nous enginys de desplaçament personal han convertit Ciutat Vella en una disbauxa. La socialització de l’espai urbà és això? L’anarquia és tal que veig molt difícil que una nova governança pugui capgirar aquesta inèrcia d’incivisme. Sortir de casa s’ha convertit en un perill, ja per la vorera pots topar amb un ciclista, un skater (la seva tolerància ha degradat la plaça dels Àngels i el Macba), un segway o un howerboard (patinets elèctrics) circulant a més de 20 km/h. És el risc que patim al servei de l’anomenada “micromobilitat” que s’ha deixat introduir sense abans regular-la. El resultat és que els seus usuaris han esdevingut el terror de les voreres. I ja es parla que les empreses triplicaran els patinets en els propers cinc anys i que desplaçaran la bicicleta.

Els anys 70 vaig ser un defensor de l’ús de la bicicleta sempre que hi hagués una disminució del transport contaminant i es regulés a favor del vianant. Ara a Ciutat Vella fins i tot alguns dels ciclistes surten del seu carril i pugen a les voreres. El districte és un campi qui pugui, un totum revolutum, mentre l’activista Gala Pin diuen que es passa el dia mirant les musaranyes (com ironitzen alguns veïns decebuts per la seva ineficaç tasca participativa). També és cert que tampoc se’n va sortir l’exregidora socialista Itziar González (2007-2009), que va acabar dimitint amenaçada per les màfies que segueixen dominant el districte. Rescatar la Rambla desnaturalitzar-la amb tres places? La reforma que ha presentat ara l’arquitecte serà inútil si, prèviament, no s’aprova un tractament global i d’urgència per a Ciutat Vella que comporti un decreixement del turisme. I el lobby del sector vol ampliar el port per rebre més vaixells de creuer!

La brutícia i el deteriorament de l’asfalt donen la imatge d’una ciutat d’una economia de misèria. On va el diner de la taxa turística, senyora Colau? Ciutat Vella reclama triplicar els pressupostos de neteja i de seguretat i exigeix organitzar-se com un Ajuntament bis. Avui ha esdevingut tan important qui regenta la Casa Gran a la plaça de Sant Jaume com qui governa a la plaça Bonsuccés. Ada Colau ha esdevingut un gran desencís (tot i reconeixent que no ha tingut prou suports institucionals). On trobarem, però, l’alternativa? Barcelona no pot resistir quatre anys més d’inoperància i verborrea pseudorevolucionària o iniciar una aventura neoliberal de més creixement.