El cost de l’article 155

Ahir es va donar a conèixer l’informe que avalua Els efectes de la intervenció de l’Administració General de l’Estat mitjançant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a la Generalitat de Catalunya. O, dit en altres paraules, el document que computa el cost que ha tingut la suspensió de l’autonomia aprovada amb el suport de l’actual partit de govern a Espanya (el PSOE), l’anterior (el PP) i l’aspirant (Ciutadans). En el document es conclou que “l’afectació econòmica del 155 en els pressupostos de la Generalitat, bé per pèrdua, bloqueig o endarreriments, supera els 1.800 milions d’euros”; i s’hi afegeix que la intervenció “va afectar de manera negativa tots els àmbits de la institució”. La xifra és brutal. I no cal posar-hi gaire imaginació per vincular-la a equipaments educatius o sanitaris que s’han deixat de construir, serveis que no s’han prestat o entitats i ciutadans que s’han vist afectats. De fet, en l’informe es recorden algunes d’aquestes dades, com ara les 1.057 entitats de l’àmbit social que es van veure afectades.

És evident que calia posar números a la intervenció, i cal aplaudir aquest exercici de transparència, però allò que resulta especialment necessari és determinar de quina manera es poden depurar responsabilitats per una actuació que, a més a més, va anar molt més enllà del que preveu la mateixa Constitució Espanyola, tal com han posat de manifest la major part dels experts en referència a la destitució de tot el govern de la Generalitat, a l’assumpció de les seves facultats i a la convocatòria de les eleccions; i que va tenir altres derivades, com ara la fuga planificada de capitals o el trasllat teledirigit de les seus d’algunes empreses. Mentre el PP i Ciutadans es barallen per veure qui torna a aplicar el 155 amb major duresa i el ministre Josep Borrell es dedica a vigilar de prop les ambaixades catalanes, és imprescindible que es comencin a exigir responsabilitats per una intervenció que va representar un cost enorme per al país i per a la seva gent.