Aquest és el seu diàleg?

Ahir, finalment, es va celebrar a Barcelona la famosa cimera pel diàleg convocada pel president Quim Torra. I va ser, com ja es preveia, una cimera descafeïnada; descafeïnada perquè no hi van anar ni la CUP, ni el PP ni Ciutadans. Avui, vistes les absències, segur (ja ho feien ahir a la tarda molts digitals) que molts diaris parlaran del fracàs de Torra i de la cimera. I jo em pregunto: és, segur, un fracàs de Torra? O de la cimera? A mi, com que m’agrada més remarcar les presències que hi havia (el govern, JxCat, ERC, el PSC-Units i els comuns) que no pas les absències, em sembla que el fracàs és dels que no hi van anar, i que ho hauríem de remarcar. Perquè, com es pot parlar constantment de diàleg i no anar a una cimera pel diàleg? Que no ho veuen, que se’ls veu el llautó? O és que aquest és el diàleg que volen? Que només hi hagi diàleg per parlar del que ells volen? Si un vol diàleg, va allà on el conviden a dialogar. Si no, és que no en vol. O, encara més greu, que em sembla que és el cas, que vol dinamitar una cimera, només dinamitar-la, pel simple titular d’un dia, pel que avui faran alguns mitjans. És això? Prefereixen el titular d’un dia, que a ells els sembla que els va bé, al diàleg? Carlos Carrizosa (“Per què em demana la paraula, senyor Carrizosa?”) diu que Cs no hi va perquè el govern “està substituint el Parlament per xiringuitos, fòrums i cimeres de diàleg que no donen als altres l’oportunitat d’intercanviar opinions amb llums i taquígrafs”, i el nou líder del PP, Alejandro Fernández, per no quedar-se curt, diu: “Si ens haguessin trucat perquè es vol parlar de com millorar la convivència a Catalunya, hi hauríem anat, però ells només volen parlar dels presos polítics, i no n’hi ha.” Brillants, els arguments. Segur que no es podia parlar de tot, en aquesta cimera? O és que a vostès no els interessava asseure’s en una taula junts perquè això no crispa l’ambient sinó que el destensa. Aquest és el seu diàleg? No presentar-s’hi? De la CUP (“A la cimera no hi anirem perquè es vol tancar des de dalt un diàleg que hauria de ser des de baix”, argumentava Natàlia Sànchez a mitja setmana) ni els en parlo. Però em sembla evident que el diàleg “des de dalt” no deu pas impedir “el de baix”. En tot cas, la cimera del diàleg podia haver anat millor, segur. Però va deixar clar quin és el grau de diàleg que vol cadascú.