Vuits i nous
Filosofia i religió
Una altra reforma educativa. Diuen que és la novena des que es va instaurar la democràcia. Si em diguessin que és la dotzena o la vintena, també m’ho creuria. Cada partit que va ocupant alternativament el govern d’Espanya en fa una que deroga l’anterior. Com que els partits amb aquesta facultat han estat per ara només dos, el PSOE i el PP, l’amenitat és escassa i previsible. Un treu l’assignatura obligatòria de religió, l’altre la recupera. Un reforça la filosofia, l’altre la suprimeix. Els mestres se n’exclamen perquè no saben mai a què atenir-se i també perquè, amb tants problemes professionals com tenen i tant com els nous temps i la nova demografia exigeixen de l’escola i d’ells mateixos, tot sempre acaba reduït a la religió i a la filosofia. Aquest és el titular quan es presenten les noves lleis.
Parlem d’aquestes dues assignatures, si tant volen. Els professors que les imparteixen em mataran però jo, per blindar-les, perquè no se’n parlés més i perquè també tinc idees, inclouria la filosofia dins l’assignatura de literatura, i la de religió, o religions, en la d’història. No és un gènere literari, la filosofia? Tret de Sòcrates, que va ignorar el paper i llapis, tots els altres que el van seguir s’han expressat per escrit. I quins escrits, alguns! El mateix Plató, sense anar gaire més lluny de Sòcrates. Sí, ja ho sé: la filosofia estimula el pensament. Però també compleix aquesta funció la novel·la o la poesia. No hi ha gaire diferència entre un comentari de text d’un “escriptor” i d’un “filòsof”. Voltaire: no és un gran escriptor? I Llull? Els límits són tènues. La teologia, branca filosòfica, té punts de contacte amb la literatura fantàstica, ja em perdonaran els que m’hagin de perdonar si de vegades Voltaire pugna per sortir.
Jesucrist només va escriure unes paraules a la sorra que ningú no va llegir i el vent va esborrar. Després d’ell, la literatura cristiana ha produït multitud de llibres. “Més que un foc no cremaria”, segons Pla. Els Evangelis o Sant Agustí o Bertrand Russell (Per què no soc cristià?) podrien anar també a literatura però tampoc és qüestió de sobrecarregar aquesta assignatura. La d’història li està bé perquè a més a més s’hi han d’incloure les altres religions i perquè el papa Luna va patrocinar el Compromís de Casp i Luter va alterar el passat i el present d’Europa i es va estendre per Amèrica del Nord, que és la que mana, amb permís dels budistes expansius i de Mahoma.
Sempre que surt una nova llei educativa hi ha veus que propugnen un “pacte d’estat” que en fixés una de llarga durada. Els “pactes d’estat”, en aquest Estat i amb aquests partits, són una quimera. La reforma actual del PSOE suprimeix la llei Wert, tan lesiva per a Catalunya. El PP espera manar per tornar-la a implantar.