Setanta-sis tubs muts

El proppassat dia 17 aquest diari publicà la notícia “Tubs per a l’orgue”, en què recollia un acte celebrat a la Catedral de Girona per tal d’iniciar una campanya de recollida de fons per dotar l’orgue de setanta-sis tubs. Es diu: “Musicalment parlant, l’orgue gironí no els necessita, però estèticament potser sí que li donarien un aspecte més «digne» o, si més no, més propi d’un orgue.” Es demana que els particulars i les institucions aportin diners per col·locar uns tubs muts, sense cap efecte musical, però que siguin ornat i pompa damunt la caixa del orgue de la Catedral.

Respectant totes les opinions –l’alcaldessa i el bisbe presidien l’acte– i la bona fe dels organitzadors, el propòsit ens sembla una gatada. Tantes dècades insistint multitud d’experts i gent de tota mena en la necessitat de traslladar l’orgue, tot i reconèixer les dificultats que aquest fet comportaria però admetent que dignificaria la magnificència de la nau catedralícia –única al món– obrint-la a una visió completa, i ara es pretén perpetuar-la instal·lant-hi els anomenats “tubs canonge”, és a dir, tubs que fan bonic, però que no fan servei! Posats a fer, els dos àngels amb trompeta que estan dalt del llit de la Mare de Déu també podrien retornar al cim de l’orgue i la festa seria completa.

No podem saber –però ho imaginem– què n’opinarien els il·lustres organistes del passat: Rafel Tapiola, el mestre Francesc Civil, mossèn Francesc Geli..., però estimem imprescindible el vistiplau del Col·legi d’Arquitectes, i dels qui vetllen pel patrimoni de Catalunya. Caldria conèixer igualment la visió d’organistes actuals, com Josep Maria Escalona, que publicà un llibre magnífic, Aragonès: els orgueners que van viure a Girona, i de personalitats com Montserrat Torrent, exemple vivent de dedicació i professionalitat en l’orgue. De l’actual encarregat no cal esperar resposta perquè era present a l’acte. Ens hem demorat uns dies tot suposant que sorgiria una protesta ciutadana que qüestionaria aquest estirabot, però sembla que ara la gent de Girona passa força de tot. I un apunt teològic: a la Catedral, seu de la veritat cristiana, s’hi pot introduir conscientment elements falsos de tota falsedat?

Als Estats Units, en acabar la Segona Guerra Mundial uns individus van iniciar una campanya de recollida de fons per a les mares dels soldats desconeguts. Aconseguiren milers de dòlars, tot i que aquelles mares, evidentment, eren tan desconegudes com els seus propis fills! És possible, també en aquest cas, que la bona fe de la gent faci les seves aportacions, sense considerar que caldria un debat previ ciutadà molt intens abans de perpetuar aquest nyap. El dany pot ser irreparable!