Opinió

Keep calm

La veritat de Gibraltar

El cas de Gibraltar ens ha mostrat un govern molt més obsedit a aconseguir un flotador salvavides que no pas a salvar el vaixell comú

Fa més de 50 anys, el can­tant José Luis Moreno tor­tu­rava l’audiència amb una cançó que pro­cla­mava: “Esta es la ver­dad, la pura ver­dad, esta es la ver­dad sobre Gibral­tar”. La peça es pot recu­pe­rar per You­Tube, però s’ho poden ben estal­viar. Des del 1713, quan el pri­mer dels Bor­bons va cedir la sobi­ra­nia del penyal, Espa­nya viu trau­ma­tit­zada per aque­lla “ver­dad”. Gibral­tar s’ha man­tin­gut com un símbol que fereix l’amor propi, una taca que impe­deix fer rea­li­tat el somni d’una Espa­nya penin­su­lar. I és aquest fet, jun­ta­ment amb la per­sistència d’un naci­o­na­lisme d’arrel his­to­ri­cista, allò que explica el com­por­ta­ment dels governs de torn, que tre­uen a relluir la “ver­dad” d’acord amb les exigències del moment, tal­ment com si es tractés d’un Gua­di­ana que ali­menta el patri­o­tisme més caspós.

Amb el procés del Bre­xit, Gibral­tar ha tor­nat a l’actu­a­li­tat política. I els governs espa­nyols de torn, des del PP fins al PSOE, han vol­gut treure pro­fit de l’embo­lic. El dar­rer capítol en aquest serial l’ha escrit l’exe­cu­tiu de Pedro Sánchez. Men­tre la Unió Euro­pea es pla­nyia per la pèrdua d’un soci que repre­senta el 16% del PIB, una pèrdua que l’obliga a recons­truir de dalt a baix el pro­jecte comú, el govern espa­nyol posava damunt la taula la seva “ver­dad”, ten­sava la corda fins al límit i, final­ment, pre­sen­tava l’acord asso­lit com un gran èxit de la diplomàcia, quan, en rea­li­tat, no té cap valor jurídic. Mal­grat tot, Sánchez se’n va anar de Brus­sel·les cofoi i va excla­mar: “Amb el Bre­xit hi per­dem tots, però Espa­nya gua­nya amb Gibral­tar”, i, acla­pa­rat per l’eufòria, fins i tot es va com­pro­me­tre a resol­dre “un con­flicte de 300 anys”. Bru­tal para­doxa, la d’un govern més obse­dit a acon­se­guir un sal­va­vi­des per sobre­viure a les pres­si­ons inter­nes i al repte de les elec­ci­ons anda­lu­ses que no pas a evi­tar l’enfon­sa­ment del vai­xell euro­peu. Per cert, en ple segle XXI esta­ria bé que tin­gues­sin en compte que el futur de la gent, a Gibral­tar i allà on sigui, no depèn dels des­pat­xos, sinó de les urnes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia