Vox andalusos

La cam­pa­nya per les pre­si­den­ci­als anda­lu­ses arriba a la recta final. Una par­tida elec­to­ral –els comi­cis són aquest diu­menge– que ha estat mar­cada per la qüestió cata­lana (supo­sem que de gran interès per a la ciu­ta­da­nia anda­lusa) i per la irrupció de Vox, par­tit d’ultra­dreta que segons la majo­ria d’enques­tes podria acon­se­guir repre­sen­tació al Par­la­ment andalús. La for­mació, ober­ta­ment xenòfoba, s’ha endin­sat en la cam­pa­nya i ha aga­fat un pro­ta­go­nisme des­bo­cat en els mit­jans de comu­ni­cació. Casu­a­li­tat? L’ope­ració sem­bla cal­cada a la que es va uti­lit­zar en el seu moment per pre­sen­tar Ciu­ta­dans com un par­tit libe­ral dis­po­sat a posar fi al naci­o­na­lisme català. Sor­pre­nent­ment, o no, la més interes­sada a fer el joc a Vox és l’actual pre­si­denta anda­lusa, Susana Díaz, que sap que la irrupció de la ultra­dreta en aquest punt del joc debi­lita el par­tit d’Albert Rivera –i és que el par­tit d’un exul­tant San­ti­ago Abas­cal ha gua­nyat en assistència per gole­jada en alguns actes de cam­pa­nya – i també el PP de Pablo Casado, que con­ti­nua des­vi­ant el seu dis­curs cap a la dreta en un intent des­es­pe­rat de recu­pe­rar els vots per­duts. Les elec­ci­ons de diu­menge a Anda­lu­sia són una prova per des­xi­frar si la dreta més des­a­com­ple­xada i ultra, dis­si­mu­lada durant dècades sota la capa del PP, acon­se­gueix un lloc i pot nave­gar sola, ara que a Europa bufen vents popu­lis­tes que els van a favor.