Pensar un país

Podríem par­lar de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans, de la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya, de l’Escola de Bibli­o­tecàries, de la Mater­ni­tat, del Ser­vei Mete­o­rològic o del Geogràfic, de la intro­ducció del mètode Mon­tes­sori i la reno­vació pedagògica, de l’Escola Supe­rior de Bells Ofi­ci­als o de l’Escola Cata­lana d’Art Dramàtic, però també de l’impuls a la page­sia i a la for­mació pro­fes­si­o­nal i indus­trial, de la divul­gació científica. Podríem par­lar de car­re­te­res i de la xarxa telefònica, o dels fres­cos de Tor­res Gar­cia al Palau de la Gene­ra­li­tat, però avui par­la­rem de la Xarxa de Bibli­o­te­ques Popu­lars, que aquest any com­me­mo­ren el cen­te­nari. De la mà de Galí, Rubió i D’Ors van sig­ni­fi­car un deci­siu pas enda­vant per dur la cul­tura arreu, amb cri­te­ris de moder­ni­tat i amb el refe­rent anglo­saxó com a punt de referència. Fa cent anys es van obrir les pio­ne­res, les de Valls, Sallent, Olot i les Bor­ges Blan­ques, i no es va poder com­ple­tar tot el pla per les cir­cumstàncies que ja sabem. El mateix Prat de la Riba defi­nia així la idea de la Man­co­mu­ni­tat: “Que no hi hagi un sol ajun­ta­ment de Cata­lu­nya que deixi de tenir la seva escola, la seva bibli­o­teca, el seu telèfon i la seva car­re­tera.”

Cada vegada que hi torno, penso que no hem valo­rat prou aquest endreçament col·lec­tiu, aquesta fúria rec­tora que no sola­ment va pro­cu­rar for­nir el país, és a dir, dotar-lo del que era estric­ta­ment neces­sari, sinó que va assen­tar els fona­ments perquè Cata­lu­nya estigués al nivell, estruc­tu­ral i espi­ri­tual, mate­rial i intel·lec­tual, de les naci­ons més avançades. La tasca de la Man­co­mu­ni­tat, tot i els con­di­ci­o­nants polítics i soci­als, va ser més deci­siva que la de la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana, empesa per la dinàmica ideològica i bèl·lica. Per una raó subs­tan­cial. Perquè va tenir la valen­tia pri­mera de pen­sar un país. És en la labor adàmica de la Man­co­mu­ni­tat –com en el cas que ara ens ocupa, el de les bibli­o­te­ques popu­lars– on Cata­lu­nya va tro­bar refugi i va resis­tir la poste­rior ensul­si­ada naci­o­nal, cul­tu­ral, lingüística.