Té sostre l’habitatge?

El sector de l’habitatge torna a agafar embranzida i, en part, això és símptoma d’activitat econòmica i de recuperació de llocs de treball. Però venim d’on venim i, veient la repetició d’algunes dinàmiques que ens han portat a una de les pitjors crisis econòmiques, hi ha motius per no estar gaire tranquils. Des del sector s’intenta calmar els ànims afirmant que hi ha un sostre en els preus, especialment en el lloguer, però ara mateix ni s’entreveu ni es detecten símptomes que sigui així. I si l’accés a l’habitatge ara mateix és una quimera per a molta gent, què passarà quan arribem a aquest anomenat sostre?

A les comarques gironines els preus també pugen sense aturador i es fa especialment palès a la ciutat de Girona, en què els pisos de nova construcció són un 27% més cars ara que fa un any, segons l’informe que periòdicament fan el gremi de promotors i constructors i els API. En alguns sectors, com ara l’Eixample o la Devesa, el metre quadrat ja es paga a 4.000 euros. Però l’efecte és global, perquè en barris més perifèrics com el Pont Major, Pedret o l’Avellaneda la pujada dels preus dels pisos nous és d’un 48%. Són percentatges que fan certa por, la veritat. I és que fa quatre dies que hem començat a aixecar el cap després d’una cruenta crisi. Un daltabaix econòmic que va estar provocat principalment pel totxo, que vam batejar com a esclat de la bombolla immobiliària, i que se n’hauria d’haver dit “repercussions de l’especulació temerària”. I fa la sensació que tornem sobre les mateixes passes.

I el lloguer? Doncs si fa o no fa el mateix. Fins fa poc havia estat l’alternativa per accedir a l’habitatge, en aquell moment en què els preus es van desplomar però era impossible obtenir cap hipoteca per la crisi bancària. Però allò ja és història i ara tenim sobre la taula un altre fenomen, el dels pisos turístics, que ha tingut una repercussió directa i molt negativa en els preus dels lloguers a Girona. Ara, un pis de tres habitacions a la capital gironina costa de mitjana 707 euros al mes. I a segons quins sectors, els preus són inassumibles per a gran part de la població. Un efecte, el dels pisos turístics, que indiscutiblement ve per la dinàmica del mercat però que les institucions no poden obviar ni rentar-se’n les mans. Perquè estem definint el model de ciutat dels propers anys i qualsevol mala decisió –o no decisió– pot ser transcendental.