Caure en la provocació

La plaça U d’Octubre de Girona ha viscut els darrers mesos concentracions històriques i irrepetibles, amb milers i milers de persones, amb rius de gent vessant pels carrers adjacents. L’independentisme hi ha demostrat la seva gran força de mobilització. Dijous passat, dues-centes persones hi celebraven els quaranta anys de la Constitució espanyola. La plaça se’ls feia gran, molt gran. La convocatòria de Borbònia, a la qual s’hi van sumar Vox, el Partit Popular i Plataforma per Catalunya, va ser un autèntic fracàs. Van punxar i l’assistència va ser mínima. Molt de ball, molta xaranga, però poca cosa més. Tot i així, van aconseguir obrir informatius i ser portada de diaris. Des d’aquest punt de vista, l’èxit va ser rotund. I se’ls va servir en safata.

Més enllà de l’actuació dels Mossos, discutible, no hi ha dubte, per la contundència de les seves càrregues, que cal acceptar, també, que l’antifeixisme va caure de quatre grapes en la provocació de la ultradreta espanyolista. No sé si ignorar-los és la millor estratègia. Potser no. Però hem demostrat moltes vegades que en audàcia i originalitat no ens guanya ningú. I és quan anem per aquesta via quan aconseguim més suport i quan deixem més descol·locat l’unionisme. L’insult i l’agressivitat ens posa a l’altura dels que atien la violència per desviar les mirades del problema real. A la ultradreta se li ha de parar els peus. I el que va passar dijous els dona ales.