Fòbia pel groc

Emili Freixas Aranguren (1899-1976) va ser un dibuixant que vivia al Poble-sec de Barcelona; pedagog del dibuix, i considerat pioner de la historieta al nostre país. Era un home apassionat pels llapis de colors, i ja havia treballat l’any 1926 com a il·lustrador de contes clàssics. Abans de la guerra es va fer popular amb els seus dibuixos de Mickey, personatge creat per Walt Disney, a qui Freixas va donar vida pròpia en una publicació periòdica, que va durar fins que la Falange va monopolitzar la lectura infantil amb una revista que portava el títol Flechas y pelayos, nom de dues categories de cadets en aquella formació.

Freixas creà un mètode per aprendre a dibuixar. Assegut en un banc de Montjuïc, no parava mai de fer anar el llapis. Se l’admirava per l’elegància del seu traç segur i poètic, que feia que el lector s’introduís en el còmic. Va ser objecte de molts reconeixements mundials, entre ells la distinció de millor dibuixant per la National Cartoonist Society de Nova York.

De la seva ploma va sortir un llibret emblemàtic que reproduïa amb una imaginació prodigiosa les populars figures dels Pastorets. Era el temps de la immediata postguerra i el llibret –és clar– porta el nom de Los Pastorcillos. Faltaria més! I en aquest llibret –avui oblidat– trobem la imatge que reproduïm: l’àngel Gabriel amb un lliri a la mà. La curiositat –si se’n pot dir així– és que llueix un sobrevestit de color groc.

Desconec si la senyora Concepció Veray en la seva llunyana infància va poder contemplar aquesta imatge. Llavors hauria après que els àngels no necessàriament han de vestir sempre de blanc. Li hauria servit per no cometre l’atzagaiada que va protagonitzar dilluns passat en el ple de l’Ajuntament de Girona, quan es va queixar del cartell dels Pastorets d’enguany perquè els àngels hi apareixen vestits de groc. La regidora va reclamar indignada que es fessin retirar els cartells i en sortissin de nous, tot blancs! Va assenyalar que el groc ofèn determinats gironins. I que es retirés qualsevol subvenció donada a l’“empresa” (¿?) que presenta aquest espectacle nadalenc. La senyora alcaldessa va estar correcta en la seva contesta, invocant la llibertat d’expressió del dibuixant. Àngel del Pozo és autor dels trenta-vuit anys de cartells, sempre amb un punt d’ironia. El fet ens ha recordat que va ser el president Tarradellas qui va dir que “en política es pot fer de tot, menys el ridícul”.

Al marge de les opcions polítiques –totes respectables– causa tristesa que hi hagi gent que no comparteixi la urgència d’alliberar els nostres presos, i no admeti que se’n demani la llibertat, coneixent els seus antecedents i circumstàncies. Almenys, com un gest d’humanitat.