Caure en la provocació

El 21-D ha de ser un dia de gran mobilització. Una jornada coral, pacífica, reivindicativa com mai, però exemplar. En som especialistes, els catalans, de concentracions multitudinàries sense un bri de violència. Fins i tot, sense un bri de brutícia. Com queden els carrers després de cada 11 de setembre, per exemple. Immaculats! Centenars de milers de persones determinades per aconseguir la independència del seu país però amb una actitud modèlica. Principis inamovibles totalment pacífics. No ho veuran en gaires llocs del món. Ha estat aquesta manera de fer tan catalana la que ens ha donat ressò internacional i fortalesa com a col·lectiu. Tot el que no sigui anar per aquesta via despulla els arguments de l’independentisme.

Ja tenen clar, imagino, que no es trobarà a faltar la provocació. Començant pel gran desplegament de policies espanyols que hi haurà a Barcelona i que estaran esperant qualsevol petita excusa per actuar. L’objectiu és trobar arguments per posar en qüestió els Mossos i les seves competències. Ja ho saben que n’hi ha que somien aplicar el 155, però amb tota la duresa possible. I, per tant, el 21-D el focus estarà posat com mai en la policia catalana. Tenim clara la seva estratègia. No se n’amaguen. Siguem, doncs, prou intel·ligents per no caure en la provocació. Omplim el carrer, sí. Com mai, també. I de manera modèlica, com sempre.