Compte a ensopegar

Quan ens hi posem, ens hi posem. Ahir es va tornar a demostrar amb La Marató de TV3, i divendres toca fer-ho bé, altre cop, en la jornada de protesta cívica i de concentració unitària i pacífica del 21-D. Cap altra societat europea moderna ha viscut mobilitzacions com les de les últimes diades; cap altre país ha muntat un referèndum amb més de dos milions de votants amb l’oposició violenta de l’Estat i la seva policia; cap altre col·lectiu rep la provocació del govern del seu estat, que li convoca un Consell de Ministres l’aniversari que l’independentisme va guanyar unes eleccions, el resultat de les quals ha estat tergiversat per la justícia; cap altre ideologia té presos polítics en vaga de fam... Costa, doncs, no sortir al carrer i obviar el malestar; però, per difícil que resulti, només ho hem de fer amb un ferm civisme.

Els vaguistes de fam ens donen una lliçó de convicció i pacifisme, i reben més que ningú la provocació i la tergiversació de la justícia. Sortim massivament, però amb indignació i intel·ligència, perquè el parany és tan evident que no hi podem caure. Entre altres raons, pensant en la defensa dels presos. I perquè l’excusa per intervenir els Mossos pot ser qualsevol, però no els ho posem fàcil. Que hagin d’inventar el relat del 21-D –ja hi estan avesats– per treure a la Generalitat les competències de seguretat, que és el que Sánchez avalua d’oferir als barons del PSOE que tremolen per “l’efecte Andalusia”. Amb encaputxats i trencant coses els donarem l’excusa. Les exageracions d’Arrimadas i Casado d’ahir mostren la necessitat que tenen d’atiar el foc, quan estan arrelant la resistència i la protesta pacífiques. Quan ens hi posem...

A banda, els sindicats dels Mossos aprofiten el focus per reclamar millores laborals: licit i oportú, però seria poc hàbil sumar el malestar laboral a la delicada setmana que li espera, al cos. L’Estat vol castigar la preparada policia que va superar els atemptats del 17-A i que va ser valorada pels ciutadans per l’1-O. Als seus responsables no els ho perdonen, ni als seus agents, tan diferents dels altres.