Marchena, el jutge del PP

La setmana passada vam poder veure per primer cop la tètrica imatge del tribunal que jutjarà els dirigents independentistes catalans, capitanejat pel magistrat Manuel Marchena. El mateix jutge que el famós whatsapp rebotat pel portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, situava al servei del partit de Pablo Casado, la qual cosa indica l’amiguisme i el partidisme incrustat en la més alta magistratura de la justícia espanyola. Cosidó es va emportar llavors les crítiques, però no hem parat prou atenció a qui suposadament havia de fer possible el control de sales del Suprem per al PP des de la presidència del TS i el CGPJ. Marchena s’ha escapolit sense donar ni una sola explicació, quan els ciutadans hauríem de saber si coneixia tot el tripijoc. I si com sembla és així, per què no ho va rebutjar fins onze dies després de filtrar-se el seu nom? Va parlar amb dirigents del PP o del PSOE en aquest sentit? L’oferiment de la presidència del TS quines contraprestacions incloïa? Un escàndol monumental d’un jutge que ens volen fer passar com un gran jurista però que curiosament només ha ascendit impulsat pel PP. I és clar, cal recordar el seu dinar amb Acebes quan l’exministre del PP estava implicat en els papers de Bárcenas, les converses en què polítics corruptes del PP el consideren el jutge adient per als seus interessos o la denúncia de juristes sobre la connivència de jutges del Suprem com Marchena amb negocis del mafiós comissari Villarejo. Per no parlar de l’irregular accés de la seva filla a la fiscalia després que la directora de l’escola judicial, Gema Espinosa, li fes un vestit a mida. Espinosa és la dona de l’inefable jutge Pablo Llarena, instructor del cas del procés que ha empresonat els dirigents independentistes i que casualment forma part de la sala presidida per Marchena al Suprem. Tot queda allà mateix. Pensar que algú amb aquest currículum impartirà justícia amb els dirigents independentistes és simplement increïble.