Guions

La realitat sempre supera la ficció, també la del millor guió de sèrie política. Qui es podia imaginar, si no, que Emmanuel Macron, el nou Napoleó a la conquesta d’Europa, acabaria l’any assetjat per un exèrcit d’armilles grogues que l’obligarien a fer concessions? Qui s’imaginava els Camps Elisis, on fa quatre dies s’aplegava l’elit mundial, assaltats per una guerrilla urbana al crit revolucionari d’“aux armes, citoyens”?

I què no es pot dir del Regne Unit, que, dos anys després del referèndum del Brexit, es prepara per a una sortida caòtica de la Unió Europea amb militars en estat d’alerta per garantir l’ordre públic i els subministraments. Què passarà ara? Quin gir imprevist introduiran els britànics per sortir del laberint?

I aquí? Un any després, els presos polítics són encara a la presó, alguns d’ells arriscant la vida en defensa dels seus drets processals; el franquisme torna a les institucions, el govern socialista renuncia a obrir una via política per encarrilar el conflicte català, la dreta es manté en l’exigència histèrica del 155 i l’independentisme continua dividit i sense nord. També aquí cal un canvi de guió que trenqui amb l’immobilisme i la repressió i ens eviti un desenllaç que no ens podem permetre. Amb presos polítics, sense una disposició sincera al diàleg per part de tothom, sense valentia per reconèixer l’altre i fer política de veritat serà molt difícil sortir del bloqueig i fer avançar la trama.