El comodí de Catalunya

Quan manca només una set­mana per a la cons­ti­tució de la mesa del Par­la­ment, a Anda­lu­sia el més calent és a l’aigüera. En la seva línia habi­tual de màrque­ting buit, Cs i el PP van deci­dir nego­ciar només entre ells quan és obvi, perquè no tenen majo­ria, que neces­si­ta­ven els vots d’un ter­cer par­tit. El pro­blema és que en aquesta equació hi ha entrat Vox, hi ha entrat l’extrema dreta amb veu pròpia i no, com fins ara, dins dels dos par­tits de la dreta naci­o­na­lista espa­nyola. I si això ha fet enca­llar l’elecció de la mesa, pot pas­sar el mateix en la tria del nou govern autonòmic. O no, si final­ment no fan cas dels adver­ti­ments que venen d’Europa i pac­ten amb Vox. En tot cas, tot ple­gat es resoldrà en els pròxims mesos o els anda­lu­sos esta­ran abo­cats a unes noves elec­ci­ons.

L’entrada de Vox al Par­la­ment andalús, però, ha encès les alar­mes a les seus de la resta de par­tits, sobre­tot en les dues for­ma­ci­ons que s’han repar­tit el poder històrica­ment a l’Estat espa­nyol, el PSOE i el PP. Tant que, fins i tot, el dia 2 de desem­bre, abans de saber-se els resul­tats, a Madrid s’espe­cu­lava amb un pacte entre Pedro Sánchez i Pablo Casado per con­vo­car elec­ci­ons gene­rals en el cas que Vox entrés amb un o dos dipu­tats amb l’objec­tiu de bar­rar-li el pas. Però en va treure 12 i ara la por s’ha ins­tal·lat en les seus dels dos par­tits, no pas pel que repre­senta la ultra­dreta, amb la qual han con­vis­cut d’una manera o altra, sinó per la pèrdua de poder que suposa.

I aquesta por s’ha accen­tuat pel fet que només, d’entrada, Cata­lu­nya, Anda­lu­sia, el País Basc i Galícia no han de votar el pròxim 26 de maig, data en què, a més, hi ha muni­ci­pals i euro­pees, si no és que Sánchez hi fa coin­ci­dir també les espa­nyo­les. Davant aquesta situ­ació, els polítics del PSOE i del PP han posat sobre la taula el comodí habi­tual: Cata­lu­nya. Els barons soci­a­lis­tes han coin­ci­dit amb el PP a dema­nar la il·lega­lit­zació dels par­tits inde­pen­den­tis­tes i l’apli­cació del 155, i els popu­lars, vist que tots defen­sen el mateix, han apro­fun­dit en els insults. Tot ple­gat, habi­tual en els dar­rers temps, habi­tual en uns polítics man­cats de pro­pos­tes per fre­nar l’extrema dreta amb la qual coque­te­gen.