Autèntic compromís

A la Universitat de Girona, a Riudarenes, a l’institut de Santa Coloma de Farners, a Bordils, a Celrà, a l’institut Montilivi de Girona... De manera col·lectiva o a títol personal, moltes persones arreu de les comarques gironines, i a tot el país, s’han solidaritzat amb la vaga de fam dels presos polítics i han practicat dejunis. N’estaven previstos encara més, però l’anunci, ahir, que els líders independentistes deixaven la protesta, després de vint dies, va provocar que s’anessin anul·lant. A la UdG ja estava previst finalitzar el dejuni col·lectiu ahir, després d’una setmana. Algunes de les persones que hi han participat han fet abstinència els set dies. Una solidaritat que va molt més enllà del simbolisme i que, personalment, em genera molt de respecte. Perquè són accions d’autèntic compromís personal. Que van molt més enllà d’onejar una bandera o de cridar consignes en una manifestació. Fer set dies de dejuni, o tres, o dos, o encara que només en sigui un, demostra un convenciment total i una disposició màxima amb la causa. Que, en aquest cas, és que es faci justícia amb unes persones que estan empresonades preventivament per haver facilitat una decisió democràtica col·lectiva a través d’un referèndum. I hi ha gent que està disposada a estar set dies sense menjar –o tres, o dos, o un, tant se val–. I això em genera una gran admiració. Gent que té família i obligacions. Gent que no està en la primera línia política. Gent anònima inconformista que fa un pas simbòlic però contundent i que, segurament, en farà més, perquè no vol que l’esperit de l’1-O acabi en no res. “És una manera d’alçar la veu entre tant de soroll”, deia, en un article en aquest diari, Carles Serra, professor de la UdG que ha participat en el dejuni. I hi afegia: “Estem convençuts que la indignació és profunda entre la major part de la societat catalana, però, malgrat això, no està trobant la manera d’expressar-se. L’objectiu del nostre gest és fer de revulsiu, ni que sigui del nostre entorn.” Totalment d’acord. Els independentistes estan –estem– molt indignats. Però també molt confosos. I aquesta confusió provoca que no canalitzem aquesta disconformitat. Però els insto a entomar la proposta que feia Serra en el seu article: “Ens hem de treure del damunt la por, el pessimisme i la grisor que dia sí, dia també estenen damunt nostre.” Avui és un bon dia per fer-ho. Per què no?