El penós cas Coderch

La família de l’arqui­tecte bar­ce­loní José Anto­nio Coderch ha cedit el seu arxiu al museu Reina Sofía, com avançava la set­mana pas­sada El País. Els hereus d’aquest geni de la cons­trucció de la post­guerra, afí al règim fran­quista, han esco­llit la capi­tal de l’Estat per dipo­si­tar (gra­tis) el con­junt docu­men­tal després d’inten­tar tan­car-ne la venda a la Gene­ra­li­tat per un milió d’euros. Aquesta doble manera tan des­ho­nesta d’actuar els ha dei­xat en evidència. Per res­ti­tuir la seva imatge, han enviat un comu­ni­cat en què pun­tu­a­lit­zen que també van aca­bar ofe­rint el fons de regal a la Gene­ra­li­tat, però –segons la seva versió– va tar­dar massa a res­pon­dre’ls i no va tenir la sen­si­bi­li­tat del museu madri­leny per assu­mir la res­tau­ració dels papers, plens de fongs. El destí dels arxius dels cre­a­dors sol estar envol­tat de polèmica, ja sigui per l’avarícia dels des­cen­dents o per la desídia de les ins­ti­tu­ci­ons. En clau patri­mo­nial, la marxa de l’arxiu Coderch és una pèssima notícia per a Cata­lu­nya. El seu lloc natu­ral era el Col·legi d’Arqui­tec­tes, al cos­tat dels més de 150 arxius (tots donats) que en fan el cen­tre per excel·lència de l’arqui­tec­tura del país. Però, en lloc de per­dre el temps amb laments i retrets, les nos­tres admi­nis­tra­ci­ons tenen prou feina amb els nom­bro­sos lle­gats d’altres cre­a­dors que s’estan flo­rint en gol­fes i garat­ges, que poden aca­bar dis­gre­gats o inclús tirats als Encants i que Madrid mai no mourà un dit per sal­var.