Històries de la ràdio

La setmana passada es van complir els 85 anys de la primera emissió oficial de Ràdio Girona EAJ 38, l’emissora degana de les comarques gironines, que, quan va néixer, ho va fer sota l’empara de Ràdio Associació de Catalunya. Uns dies abans, el 6 de novembre, començaven les emissions en proves, el mateix dia que a la ciutat naixia Jaume Teixidor Cuyàs i que la ciutat acomiadava les Fires i Festes de Sant Narcís amb l’espeternec del castell de focs. En Teixidor explica sempre que estava predestinat a ser un home de ràdio i el dimoni gros dels Pastorets de Girona, com així va ser durant un grapat d’anys. De fet, desapareguda l’estimada Francina Boris, la primera veu de la ràdio a la ciutat, en Jaume Tex és un dels veterans d’aquest món apassionant que és la ràdio. Ell va ser un locutor en un món en què, a la ràdio, la veu, aquella poderosa veu que en dèiem de Radio Nacional, ho era tot. Ara la ràdio és terreny de periodistes i comunicadors, però durant moltes dècades la ràdio era dels locutors, sense cap ànim pejoratiu. Jaume Teixidor, com la Francina, Maria Jesús Medina, Mary Gisbert, Josep Maria Amargant, Narcís Carreras, i tants d’altres abans i després dels meus anys de ràdio van acompanyar des de Ràdio Girona generacions de gironins. També hi havia els programes més seriosos, el radioteatre en què fluïen les veus de Narcís-Jordi Aragó, Joan Ribas, Anna Donato, Josep Capella i tants d’altres. I els programes d’esports, amb Ernest Mascort primer i Narcís Planas després. Eren altres anys i la ràdio era part essencial de la nostra vida. Es va saber reconvertir i ho continua essent, des d’un munt de dials que ofereixen informació, entreteniment, música, acompanyament... La ràdio és ben viva a casa nostra, tot i que ha canviat la manera d’escoltar-la. Però cal recordar els pioners i els que la van mantenir viva durant llargs anys de foscor, anys en què l’Aragó sabia de la força de la ràdio escoltant-la des de casa seva fins a l’altra punta de la ciutat pels aparells encesos a les cases particulars. Amb l’aniversari s’ha inaugurat un espai dedicat a la ràdio al Museu d’Història de la Ciutat, on es pot veure alguns dels aparells que Jaume Pol Perera va recopilar i cedir a la ciutat. Ni la tele ni el vídeo van aconseguir matar l’estrella de la ràdio, que continua més viva que mai. Llarga vida a Ràdio Girona i a la ràdio en general!