“Perpignan”

Ho vam escriure fa vuit anys a propòsit del mateix tema –les autoritats espanyoles s’estimen més retolar una part dels indicadors toponímics en llengua francesa, com ara “Perpignan”, que no pas en català, com ara Perpinyà– i la frase continua sent totalment vigent: “El menyspreu que reiteradament mostra l’Estat espanyol per les llengües de territoris que considera que formen part del seu estat però que no són la llengua castellana arriba sovint a nivells de paroxisme.” Han passat vuit anys, dèiem, han governat tant socialistes com populars, i la política lingüística espanyola continua sent igualment de menyspreadora vers el català que llavors. Ho podeu comprovar, en el cas que us comentem dels topònims, viatjant, per exemple, de Girona a la Jonquera, on ni a la carretera general ni a l’autopista figura en cap moment el topònim Perpinyà. Sempre hi apareix “Perpignan”, la forma francesa de la capital nord-catalana. Fa mal d’ulls, de veritat, viatjar nord enllà i comprovar aquest menyspreu lingüístic. I encara més quan recordes que aquesta política de retolació només en francès ha estat defensada a capa i espasa per antics subdelegats del govern socialistes, gens sospitosos, aparentment, d’anticatalanisme. Defensava llavors el govern Zapatero que la llei indica que els topònims s’escriuran en la denominació oficial i que, en el cas de Perpinyà, aquesta és la francesa, sense tenir en compte el fet que la normativa catalana marca que en la retolació de vies interurbanes que indiquin llocs de fora de Catalunya el topònim ha de figurar en català si té una forma tradicional en aquesta llengua; sense tenir en compte, en definitiva, el país, la seva cultura, la seva història i la seva llengua. Ara tornen a manar els socialistes, però d’un partit, en teoria amable i progressista, que històricament no ha tingut en compte coses tan bàsiques, què en podem esperar? Parlem-hi, dialoguem-hi, però si ni en això han cedit, difícilment ho faran en coses molt i molt més importants.