Full de ruta
Lèxic per la llibertat
He fet que el tió d’aquest any cagués dos exemplars d’una de les dues edicions en català (Lèxic familiar, amb traducció d’Elena Rodríguez i publicada per Àtic dels Llibres; l’altra du per títol Vocabulari familiar, traduïda per Mercè Trullen i a càrrec d’Enciclopèdia Catalana, però a la meva llibreria, la 22, no n’hi havia cap volum disponible) d’un llibre de Natalia Ginzburg que estimo de manera especial: Lessico famigliare, aparegut al 1963. L’autora hi relata part de la història de la seva família, uns dels Levi de Torí, entre 1930 i 1950. Si l’he regalat a membres de la meva família és perquè, fent-s’hi presents d’una manera captivadora les singularitats d’aquests Levi i la construcció de la identitat de l’escriptora, hi ha un univers en el qual ens hi podem reconèixer: cada família crea un llenguatge propi i transmet unes històries que defineixen un sentiment de pertinença. El lèxic o el vocabulari familiar el constitueixen aquelles paraules o frases que, com ho defineix la pròpia Ginzburg, “farien que ens reconeguéssim l’un a l’altre en la foscor d’una cova o entre milions de persones”. En dius una i ressuscita una història que, formant part d’una memòria compartida, reactiva els vincles de pertinença. Diria que és la sal que es paga amb el preu de les trobades familiars a les quals, posem per cas, estem obligats en festes com aquestes de Nadal.
Penso que, de la mateixa manera que n’hi ha de familiar, també hi ha un lèxic o un vocabulari amical. Ho he tornat a comprovar en la trobada nadalenca amb les meves amigues del poble, que té menys de mil habitants. Recordant, per exemple, les botigues i els seus venedors que hi havia al poble a la nostra infantesa se’ns ha fet present què fa que un poble sigui un poble i per què, encara que la nostra memòria i la d’altres de moment el conservi, ho està deixant de ser: totes les històries del lloc transmeses de generació en generació. Aquest llibre, de fet, el va fer un altre escriptor vinculat a Torí: Cesare Pavese amb La lluna i les fogueres. D’altra banda, si he regalat la novel·la de Ginzburg és perquè parla d’una família antifeixista. És una novel·la amb estima per la llibertat que referma els vincles morals i polítics: Llibertat per als presos polítics i retorn dels exiliats en llibertat. Aquest és el meu desig fonamental pel 2019.