Opinió

Full de ruta

Lèxic per la llibertat

He fet que el tió d’aquest any cagués dos exemplars d’una de les dues edicions en català (Lèxic familiar, amb traducció d’Elena Rodríguez i publicada per Àtic dels Llibres; l’altra du per títol Vocabulari familiar, traduïda per Mercè Trullen i a càrrec d’Enciclopèdia Catalana, però a la meva llibreria, la 22, no n’hi havia cap volum disponible) d’un llibre de Natalia Ginzburg que estimo de manera especial: Lessico famigliare, aparegut al 1963. L’autora hi relata part de la història de la seva família, uns dels Levi de Torí, entre 1930 i 1950. Si l’he regalat a membres de la meva família és perquè, fent-s’hi presents d’una manera captivadora les singularitats d’aquests Levi i la construcció de la identitat de l’escriptora, hi ha un univers en el qual ens hi podem reconèixer: cada família crea un llenguatge propi i transmet unes històries que defineixen un sentiment de pertinença. El lèxic o el vocabulari familiar el constitueixen aquelles paraules o frases que, com ho defineix la pròpia Ginzburg, “farien que ens reconeguéssim l’un a l’altre en la foscor d’una cova o entre milions de persones”. En dius una i ressuscita una història que, formant part d’una memòria compartida, reactiva els vincles de pertinença. Diria que és la sal que es paga amb el preu de les trobades familiars a les quals, posem per cas, estem obligats en festes com aquestes de Nadal.

Penso que, de la mateixa manera que n’hi ha de familiar, també hi ha un lèxic o un vocabulari amical. Ho he tornat a comprovar en la trobada nadalenca amb les meves amigues del poble, que té menys de mil habitants. Recordant, per exemple, les botigues i els seus venedors que hi havia al poble a la nostra infantesa se’ns ha fet present què fa que un poble sigui un poble i per què, encara que la nostra memòria i la d’altres de moment el conservi, ho està deixant de ser: totes les històries del lloc transmeses de generació en generació. Aquest llibre, de fet, el va fer un altre escriptor vinculat a Torí: Cesare Pavese amb La lluna i les fogueres. D’altra banda, si he regalat la novel·la de Ginzburg és perquè parla d’una família antifeixista. És una novel·la amb estima per la llibertat que referma els vincles morals i polítics: Llibertat per als presos polítics i retorn dels exiliats en llibertat. Aquest és el meu desig fonamental pel 2019.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia