Un any per ressituar-se

Els partits polítics acaben l’any intentant ressituar-se després de la forta batzegada de l’any anterior. Proclamació sense efectivitat de la República, judicis, presos, exiliats, etc. L’any 2017 va ser l’any trepidant. El 2018, l’any de pair-ne les conseqüències. Un any dolorós mantenint viva la força independentista. L’esperit independentista continua amb el mateix percentatge ciutadà. Enmig del dolor, no ha augmentat. Tot fa intuir que el procés serà més llarg d’allò que preveien els seus defensors i els seus detractors. No seran divuit mesos, ni dinou. Seran molts anys. Aquest any 2018 ha servit per ressituar-se. Un any en què era difícil preveure tot allò que ha anat succeint. Ningú creia que l’extrema dreta de Vox entraria en el mapa polític amb 12 diputats a Andalusia. Ningú va intuir que a finals de maig, i després de la demolidora sentència del cas Gürtel, una moció de censura del PSOE amb el suport dels independentistes posés fi al govern de Mariano Rajoy i obrís una nova etapa al PP amb Pablo Casado.

Pedro Sánchez ha esdevingut aquest any 2018 un “misteri” en la política. Fou inèdit que, un any després de recuperar el control del seu partit, es convertís en president del govern espanyol. Sánchez és l’interlocutor llunyà de Quim Torra, al qual avui manté la porta oberta gràcies a la minoria al Congrés que condiciona el seu govern. Una interlocució que caldria aprofitar perquè difícilment Catalunya tindrà noves oportunitats amb un govern espanyol amb l’actual debilitat parlamentària.

El 2018 acaba amb els ulls posats en el judici i en les sentències. Al llarg d’uns mesos caldrà creure que les sentències no estan dictades. Voldria creure que hi haurà justícia malgrat els precedents i la poca fe que desperta tot plegat. Els ulls també estaran posats en les eleccions del maig –europees, municipals i autonòmiques–. Les mes importants sens dubte seran les municipals. Ho poden fer canviar tot de dalt a baix. Bon any.