El ‘Bona nit’ a Lledoners

Avui és aquell dia en què es fa balanç de l’any i ens enviem els millors desitjos per als pròxims dotze mesos. Com a país, no podem dir que el 2018 hagi estat per tirar coets. No ben bé. Hem suportat una repressió mai vista pels que no hem patit el franquisme. Pels que sí que l’han viscut, part de la melodia ja l’havien sentida. I en aquest context, el feixisme s’ha tornat a sentir molt còmode, excessivament còmode. Però el més dur de tot ha estat veure com els líders independentistes seguien a la presó o a l’exili, amb un judici encara per celebrar-se, mentre que d’altres, com ara els de La Manada, campen pel carrer malgrat haver estat condemnats. La balança de la justícia es decanta segons com li convé.

Aquest 2018, però, també ha estat un any de moltes emocions. La gent al carrer, perseverant, manifestant-se pacíficament, anant a les presons, de manera multitudinària, tenint sempre molt presents aquells que estan sent caps de turc. De les moltes imatges per recordar em quedo amb una de fa molt poc, exactament del dia de Nadal. Milers de persones a Lledoners cantant una versió del Bona nit d’Els Pets, una balada dolça dedicada als que estan en captiveri. Posava la pell de gallina. Diu: “Com cada nit us diem bona nit, no us rendiu mai perquè som aquí, la gent està forta, tossudament alçada, no defalliu i us desitgem molt bona nit.” Feia plorar però alhora et reconfortava. Aquella barreja de sentiments que ha estat el 2018.