Ofensiva lectora

Aquests dies, els interessats han divulgat que la Nit de Nadal i la de Cap d’Any els habitants dels països nòrdics, i amb més intensitat a Finlàndia, se les passen llegint. Un cop acabats els àpats nocturns d’aquests dos dies, els entaulats d’aquells llocs remots agafen un llibre i s’hi entotsolen en companyia dels altres comensals, mentre a aquella hora nosaltres ens dediquem al sobretaula, a les converses banals i a la ximpleria. Quan dic “els interessats” vull dir els editors, els llibreters, els escriptors i la institució de la Generalitat que fomenta la lectura. La intenció és que imitem els finesos. Què volen que els digui. No en fan un gra massa, els finesos? La Nit de Nadal és a Catalunya gastronòmicament precària. Aquella nit llegeixo el Poema de Nadal de Sagarra, els Onze Nadals i un Cap d’Any de Foix... Però l’endemà, un cop acabat el dinar? No em vindria de gust, la veritat. A més, tinc gent a casa i l’haig d’atendre. Trobarien estrany que em posés a llegir. També trobaria estrany que ho fes algun d’ells, sempre que no fos finès, ben entès. Però fins ara no m’he trobat cap finès a taula per Nadal o per Cap d’Any. Per Nadal uns argentins em van regalar una història resumida del seu país. Em vaig reservar la lectura per als dies posteriors. És molt interessant.

Sant Esteve és una altra cosa. He dit sovint que la tarda d’aquell dia és de les més productives de l’any, literàriament parlant. Algú hauria de fer una recensió dels pròlegs, estudis i novel·les datats a Sant Esteve. Quedaríem parats. L’any s’acaba, l’editor apressa, però sobretot la tarda és tranquil·la i Sant Esteve es troba situat entre uns dies favorables a la introspecció. Els que no escriuen, llegeixen. O rumien. O miren fotos antigues. O surten a passeig.

Quan anava a Barcelona amb tren, molts matins em trobava l’amic Pere Fradera, que feia el mateix itinerari. Ell duia un llibre i jo, el diari. Ens assèiem davant per davant i ens preguntàvem: “Lectura o conversa?” Sovint triàvem conversa. Parlàvem mirant per la finestra, que ofereix el paisatge marítim més estimulant i saludable del món, per anar a treballar o tornar-ne. Fins i tot un finès alçaria els ulls del llibre per contemplar-lo. Els turistes que pernocten a Calella agafen aquest tren. No he vist mai cap alemany o cap suec, i Suècia és prop de Finlàndia, sacrificar el paisatge per un llibre.

Els finesos no fan Reis, diria. ¿Ens hem de passar aquesta nit llegint o correm el risc que no ens portin res, ni un llibre, si ens troben desperts? Encara conservo el record del tacte fi de la coberta i l’olor de tinta del primer llibre que em van portar. També el perfum de la capsa del joc de màgia o de la llauna del Cine Nic quan s’escalfava o dels greixos de la bicicleta.