La ultradreta que ja tenim

No sé si hem covat l’ou de la serp o és que la serp sempre ha estat aquí, amagada, dissimulada. Venen temps complexos i, si és veritat que la història es va repetint, el fantasma de la ultradreta ja no és pot titllar d’espantall per fer-nos por, perquè és ben present. A Europa, certament, es va derrotar el nazisme i el feixisme, però a l’Estat espanyol va costar adonar-se’n perquè aquí el franquisme, dissimulat amb el falangisme i el carlisme i el nacionalcatolicisme i altres ismes, va continuar manant. De fet l’única ideologia de Franco era manar i ho va aplicar amb mà de ferro, carregant-se qualsevol que li fes ombra d’entre els seus i signant sentències de mort de contraris cada dia després de dinar i mentre feia el cafè, com explica el periodista Mariano Guindal en el seu llibre de memòries que li va dir Serrano Suñer, un dels ideòlegs feixistes descavalcats pel seu cunyat. Durant més de trenta-cinc anys hem escrit que no hi havia ultradreta a Espanya perquè ja estava dins la dreta. El problema és que ara de dreta conservadora, poca, i els que hi manen han de semblar més d’ultradreta que els de la ultradreta a què pretenen contenir. O potser no eren d’ultradreta molts dels que militaven i manaven aquests anys en el PP? Què és Aznar fill del seu pare i net del seu avi? En què és diferent Casado amb els de Vox, amb qui pactarà? Els catalans ho tenim fotut. Aquesta ultradreta, que també tenim, minoritària, a casa nostra, ens té en el punt de mira. I no pas només perquè a Catalunya siguem diferents. Aquí tenim de tot, com arreu, i també ultradretans que ho farien tot per unificar-nos sota seu. Perquè el gran problema del que ve, dels de Vox, i del que ja tenim aquí, Ciutadans i el PP, és que ara està en joc la seva subsistència i necessiten tornar a controlar l’Estat i per fer-ho estan disposats absolutament a tot. Lluitar contra l’independentisme els ha propulsat, però no s’enganyin, els fem nosa no pel que pensem sinó pel que som.