Plaça de Catalunya

Si hom vol accedir des del centre de la plaça al carrer que en forma part on hi ha els porxos, la futura factoria de xocolata dels germans Roca, bars, perfumeries i altres establiments, a la part propera al carrer Sant Francesc, no li queda cap altre remei que saltar de qualsevol manera el desnivell pel mig de les barreres vegetals existents, fins a situar-se al vial inferior de la mateixa plaça, i finalment arribar a la vorera. S’han consolidat amb el temps dos o tres forats espontanis, que són els que usa molta gent per saltar d’un lloc a l’altre. L’alternativa és anar al començament o al final de la plaça, on hi ha passos senyalats, però això suposa un desplaçament excessiu. Han passat dècades des de la construcció de la plaça, però resta a la intempèrie aquesta mena de salt que moltes persones practiquen per arribar a la vorera de les botigues. L’Ajuntament hi fa els ulls grossos, i així anem tirant.

Es pot observar que hi ha dos vials paral·lels per a vehicles: el que conserva l’altura de la plaça i un altre d’inferior arran dels porxos i botigues. El primer és molt transitat. El segon serveix per a càrrega i descàrrega.

Una reforma –que modestament proposem– seria modificar el vial inferior –el paral·lel a les botigues– convertint-lo en una prolongació de la vorera. En resultaria un passeig ampli, assolellat tot el dia, per al gaudi de tanta gent com diàriament freqüenta el lloc. Els transeünts es beneficiarien d’un espai generós, molt necessari en aquell punt. La reforma podria incloure, a més, la construcció d’uns escalons o unes rampes breus per poder-hi accedir des del vial superior de la plaça. S’evitaria així el trist espectacle de la gent que salta com pot d’un marge a l’altre. No es pot oblidar que es tracta d’un lloc de pas necessari des dels entorns de la plaça al mercat, a la Rambla i el Barri Vell.

Queda clar que en algunes hores del matí –de 8 a 11, per exemple– caldria permetre l’accés de vehicles que portin subministraments a les botigues o a les obres en curs. A Girona ja ens hem acostumat a conviure persones a peu i vehicles. El Barri Vell n’és un bon exemple. Suposo, però, que els encarregats de l’urbanisme hi posaran, com sempre, les seves objeccions i l’alcaldessa dirà que no hi ha diners per fer-ho. Però amb una certa altura de mires, s’hauria de poder projectar i executar.

I parlant de la plaça de Catalunya, una bona amiga em diu que l’Ajuntament no té jardiners, sinó “plantadors”, que es dediquen periòdicament a plantar-hi ciclàmens i pensaments. Fan molt bonic, d’acord, però sembla que després no es té prou cura per treure les males herbes i cuidar allò plantat, i en poc temps tot queda marcit i mig abandonat. Els amants de la jardineria ho consideren malaguanyat.