‘Criaturades’ de Vox

Fa uns dies corria un vídeo per les xarxes socials. Dues nenes adolescents (de 12, 13 o 14 anys?) alabaven les grans qualitats de Vox. Et deixava glaçada la impertinència d’aquelles dues nenes, la prepotència amb què s’expressaven. Tant si ho feien per rebel·lia com si era un acte de mimetisme del que veuen a casa, és un exemple força preocupant. El seu discurs es basava en comentaris racistes, un lamentable autoconvenciment de la inferioritat de les dones respecte als homes –ells estan fets per treballar i per guanyar diners i nosaltres, per estar a casa i rentar plats, asseguraven– i un menyspreu supremacista vers els que no pensaven com elles –i això sí que era supremacisme pur i no el que li volen encolomar a Torra cada dos per tres. Una criaturada, poden pensar alguns de vostès. En part sí però també és un exemple de les moltes llavors que ha anat sembrant la gent de Vox. I aquestes llavors no s’han de menysprear. Només cal veure el que està passant a Andalusia. El seu discurs populista i oportunista (basat en la xenofòbia, el racisme, el masclisme i l’homofòbia) els ha donat representació parlamentària i estan marcant l’agenda política. Fins al punt que el PP està a punt de vendre’s a qualsevol preu. I Ciutadans intenta dissimular-ho, però no deixarà passar el tren, encara que el maquinista sigui el feixisme més pur. La dreta espanyola ha perdut totalment el nord. I això sí que no és una criaturada.