Atrapats

Un grup de persones s’han manifestat per escrit exigint que els partits sobiranistes amb presència al Congrés votin a favor del pressupost de Pedro Sánchez. Alguns lectors del paper els han retret que no haguessin reaccionat amb aproximada contundència a l’hora de censurar la repressió que l’Estat ha exercit contra l’independentisme. No conec la majoria dels signants, però entre els que conec diria que sí que en alguns hi va haver alguna formulació de protesta. Però anem a l’escrit. Hauria anat bé que els que l’han elaborat haguessin estès les exigències de flexibilitat i ofertes al mateix Pedro Sánchez: un gest que facilités que els independentistes fessin millor cara davant els números i partides que Pedro Sánchez presenta a aprovació. Però és clar: el president del govern espanyol està atrapat. Molts “gestos” no depenen d’ell sinó dels jutges, i els que són al seu abast de seguida serien censurats amb virulència per l’oposició i per molts dels seus. També està atrapat l’independentisme: si diu que no al pressupost, el govern amb pocs suports de Sánchez pot caure, i al fons de la caiguda i de les eleccions que comportaria es veu l’emergència de la dreta extrema, la que vol aplicar l’article 155 a perpetuïtat, la que vol controlar els Mossos, l’escola i TV3. La que ja des d’ara nega qualsevol indult als presos polítics, si són condemnats, que ho seran. Als partidaris del “com pitjor, millor”, als que creuen que més repressió faria reaccionar el poble català i la independència fluiria de manera fatal i natural, aquest panorama els abelleix. Els que coneixem una mica la composició social i mental del “poble català” perquè hi convivim cada dia i veiem que inclou molts acomodaticis i indiferents, trobem aquest panorama terrorífic. Ja està dit. Em manifesto a favor de l’aprovació pressupostària? Doncs sí. Fa ràbia, fa molta ràbia perquè Sánchez no es belluga i va ser un dels patrocinadors del 155, però la política, com les relacions socials, laborals o familiars, fa sovint també molta ràbia i bé que l’hem de deglutir per mantenir la convivència. El judici als presos ens donarà molts disgustos. Prefereixo passar-los sense l’extrema dreta governant. Indultarà Sánchez els condemnats? Només estic segur que els altres, no.

“A Sánchez, sempre li queda el recurs de prorrogar el pressupost de l’any passat.” Sí: els del PP, els que mil vegades hem denunciat com a negatius per a Catalunya. Estem atrapats. Fer una independència és una obra d’una tal envergadura, és tan èpica i anava a dir sublim (i llarga), que no vindrà pas del tràngol d’aprovar la minúcia d’uns números. “Aprovar el pressupost és un acte de submissió a l’Estat del qual ens volem separar.” I no aprovar-los, també.