Posar ordre

La prova més clara de les complicacions que travessa aquest país (i que explica, al meu entendre, gran part de la manca d’estratègia unitària que hi ha en aquests moments) és el que passarà en els propers dies. Fixin-s’hi bé: d’una banda, el màxim líder d’ERC i cap de llista a les eleccions europees per aquesta formació, Oriol Junqueras, és a la presó, a Lledoners però ara ja pendent de ser traslladat a Madrid. Li passa el mateix a Jordi Sànchez, un dels artífexs d’aquest nou espai polític en construcció que és La Crida; i si Quim Forn finalment diu que sí, tindrem també a la presó –i a Madrid– un dels caps de llista de les municipals a Barcelona en plena precampanya electoral. D’altra banda, aquesta setmana s’ha sabut que ERC –ho explicava la seva portaveu, Marta Vilalta– reunirà en els propers dies la seva executiva a Ginebra perquè hi pugui assistir físicament la seva secretària general, Marta Rovira, que en comptes de fer de Sòcrates va triar exiliar-se a Suïssa. I aquests propers dies veurem desfilar per Waterloo, a Bèlgica, els membres de JxCat i els del PDeCAT per reunir-se amb el president Puigdemont. Com volen que no sigui tot molt complicat, amb aquest panorama? Més que manca de lideratges, que en algun cas em sembla que també, el que hi ha sobretot són lideratges a presó i d’altres de repartits per Europa i molt allunyats geogràficament (ves quin remei), i en alguns casos també del dia a dia (ves quin altre remei, també). Per això, quan aquests propers dies sentirem qui s’escandalitza de tanta gent amunt i avall, cap a Suïssa i cap a Bèlgica, a mi em passarà el contrari. Perquè em sembla que tant com una estratègia unitària, el que cal és que ara primer cadascú defineixi la seva. Que sapiguem de veritat què pensa ERC i que no hàgim d’estar interpretant què ha volgut dir un i què ha volgut dir l’altre, que l’espai exconvergent (PDeCAT, JxCat...) es reordeni (perquè a mi em sembla que ara despisten fins i tot els seus) i que decideixi què vol fer per exemple amb La Crida. El primer pas per tenir una estratègia conjunta, em sembla, és que primer cadascú en tingui una de seva (i la digui). Essent, com deia abans, tot plegat molt complicat.