Josep Pla

És reconfortant rellegir Josep Pla. Al seu llibre Madrid (ciutat que lloa sovint), hi diu, a propòsit dels parcs: “El parc que m’agrada més, però, és el de la Moncloa, sobretot quan hom ha deixat els boixos retallats i ha entrat en les pinedes netes i sonores. A la Moncloa hi ha una gent molt senyorial i molt seriosa, vestida gairebé sempre de negre, com si portés dol o tingués algun disgust o algun plet d’aquests que duren cent anys. Aquest senyors endolats tenen per a mi una tristesa comunicativa.” I una mica més endavant: “També a la Moncloa veig passar algun senyor cec. Aquests cecs rics, que caminen amb un pas mecànic, portats pel braç d’un acompanyant, el barret tirat una mica endarrere, la cara pàl·lida, completament morta i allunyada de tot el d’aquest món, aquests cecs rics fan tanta impressió com els cecs pobres.”

Perdoneu la llargària de la cita, però valia la pena. Sabem que no parlava dels cecs de La Moncloa amb ironia, ni que feia cap mena de paral·lelisme amb l’actualitat.

La ceguesa, però, és habitual en La Moncloa, dit en termes actuals: des d’un Suárez dient que no es podia explicar física quàntica en català (una llengua de “paletos” amb ús exclusivament oral) fins a uns esgarriacries dient que Catalunya ha fet un cop d’estat (?) i que els ultres separatistes i colpistes han dividit la societat. Voleu saber si som majoria o no? Hi ha un remei matemàtic: fem un referèndum amb la benedicció del govern espanyol i sortirem de dubtes.

La ignorància abunda en les files de la dreta. L’extrema dreta no té cap necessitat de coneixements: només fa servir fanatismes antiquats, amb un racisme i una misogínia que ens pensàvem que havia curat la història.

Els cecs rics es comporten com els cecs pobres: ho diu Pla i és profecia. Tots necessiten ajuda. I nosaltres, que som generosos de mena, estem disposats a ajudar-los i a mostrar-los el camí...