Chapeau, Manuel!

Hi ha dos candidats de les eleccions municipals a Barcelona que em tenen impressionat. I que em sembla que a mesura que s’acosti el dia D, m’hi tindran encara més. Artadi? Maragall? Colau? No. Els parlo del candidat del PP, Josep Bou (“...y Vila, y Costa, y Font, y Barceló, y Pujals, y Soler, y Cendra... Soy catalán, y en casa tengo un pesebre con un caganer, y tengo un tió, y canto ‘El noi de la mare’...) i del candidat per no se sap ben bé qui -a banda de Ciudadanos i sembla que de l’Ibex35, és clar- Manuel Valls (oh, là, là!) Al pas que van, a mi em sembla que la campanya se’ls farà molt llarga. I a nosaltres molt entretinguda. Van sentir Josep Bou aquest dissabte al ’Preguntes freqüents’ de TV3? Tan pendents que estàvem del canvi de presentadora i resulta que el més impressionant del programa va ser aquest senyor, que va arribar a dir que “Vox no és extrema dreta, sinó dreta” i va admetre que podria haver estat perfectament el candidat de Ciudadanos. Impressionant. Però tant o més impressionant trobo Manuel Valls (oh, là, là!). Fa quatre dies, Valls se’n va anar del sopar del Premi Nadal “havent sentit tristesa, ràbia i vergonya” perquè el guanyador del premi Josep Pla, Marc Artigau, va recordar durant el seu discurs d’agraïment “als presos polítics i als exiliats catalans”. “Demagògia”, va dir. El van sentir, ahir, a Valls? Se’n va anar a ’La Sexta’ a dir que a Catalunya hi ha veïns “que ho passen malament” quan parlen en castellà. I fixin-se com va argumentar la seva teoria: “Una persona en un mercat de Nou Barris em va dir que tenia la impressió que a vegades parlar castellà no era prohibit, però que ho passava malament”. Sorprenent, insòlit!, Estic impressionat, Manuel: quina gran teoria, tan ben argumentada, i tan i tan poc demagògica! I això barrejat, és clar, amb afirmacions com que a Barcelona “ “hi ha una clima de tensió i de violència” i que hi ha polítics que tenen escorta perquè “hi ha una pressió de l’independentisme”. Si quatre mesos de les eleccions ja dius (dieu) aquestes bestieses, no em vull ni imaginar què acabaràs (acabareu) dient. Magnífic, Manuel. Impressionant! Chapeau!