De reüll
El lloc de Chillida
En pocs llocs he sentit una compenetració més autèntica entre art i paisatge, com un tot indivisible, que al museu Chillida Leku. Vaig tenir la sort de poder-lo visitar poc abans que tanqués, el 2011. I dic que va ser una sort perquè els darrers vuit anys aquest centre artístic situat als afores d’Hernani, molt a prop de Sant Sebastià, només ha obert les portes de manera restringida. Aquest abril, per fi, tornarà a ser accessible al públic general. La família del gran escultor basc ha trobat un model de gestió que el farà viable (el motiu pel qual el va haver de tancar va ser el dèficit econòmic que generava cada any), gràcies a una aliança amb la prestigiosa galeria suïssa Hauser & Wirth. Caldrà veure fins a quin punt aquest acord amb una empresa privada tan poderosa en el mercat de l’art interfereix en l’esperit màgic que fins ara regnava en aquest paratge integrat per 40 monumentals escultures a l’aire lliure. La dependència que tindrà dels interessos comercials s’hauria pogut evitar si les negociacions amb les institucions basques per dotar-lo de titularitat pública haguessin arribat a bon port. Estaven pràcticament tancades, però en el darrer moment es van trencar per falta de voluntat política. Els hereus de Chillida tampoc ho van posar gens fàcil. Uns i altres deuen saber si el llegat de l’artista hi sortirà guanyant o perdent amb aquesta operació. Sigui com sigui, no deixin passar l’oportunitat de visitar-lo.