De reüll
Joc de miralls
Alcaldes detinguts. Rapers condemnats. Músics exiliats. Presos polítics. Aparells de l’estat que actuen de manera impune, amb la cara tapada, de matinada. Detencions de fotoperiodistes. Objectiu: sembrar la por. I com sempre sortiran aquells que s’omplen la boca d’equidistància i que fins i tot reconeixen obertament que els polítics catalans no haurien de ser a la presó; però que actualment es gaudeix d’una bona salut democràtica. Amb actuacions com les d’aquesta setmana l’Estat espanyol s’emmiralla en Turquia, on des de fa anys s’empresonen músics, pintors, periodistes o defensors dels drets humans. També polítics. I el diputat kurd Selahattin Demirtas, que el Tribunal d’Estrasburg ja ha instat que sigui posat en llibertat. Amnistia Internacional ha denunciat la situació d’aquests presoners. L’estratègia que segueixen els aparells de l’estat és clara: sigui amb escamots paramilitars sortits de ves a saber on atacant ciutadans a ple dia o despenjant ves a saber quins símbols a la nit. En el seu moment la Unió Europea no va posar les línies vermelles a Ankara amb la repressió. Turquia és un país poderós amb el qual es tenen importants relacions comercials. A més, en els últims anys s’ha allunyat de Brussel·les i l’interès per entrar al club europeu ja no és una prioritat. Europa no va posar el fre llavors i tampoc sembla que ho hagi de fer ara, i menys, a un estat membre.