Una exposició de Tàpies

Ens decidim a fer-la, creiem que hem de realitzar una mostra dedicada a Antoni Tàpies, perquè és el moment, és necessari tornar-nos a mirar l’artista avui. I, llavors, comencen les preguntes. Trobarem les obres adequades per crear uns continguts rellevants i generar interès en el col·leccionisme? Qui ha de ser el comissari? Amb qui més hem de comptar per fer un projecte a l’altura de l’artista i rellegir-lo des de la contemporaneïtat? Quan seria un bon moment per iniciar aquesta monogràfica? I ens posem en marxa, farà gairebé dos anys.

Dur a terme exposicions és una feinada, amb una recompensa enorme per l’aprenentatge que rebem, per la possibilitat d’aprofundir en l’interior d’un artista fruit d’un procés d’investigació i recerca i, alhora, per poder contactar amb figures clau que puguin redimensionar, en aquest cas, un dels artistes més destacats de la nostra història i un dels representants més importants de l’informalisme a escala internacional. Fer una exposició de Tàpies és primer de tot una responsabilitat i també un repte intel·lectual i una font d’entusiasme.

Calendaritzem l’exposició per a mitjan gener d’aquest 2019, per iniciar així la commemoració dels 30 anys de la galeria. La mostra la comissaria Arnau Puig, el filòsof i crític d’art, que va compartir amb l’artista una gran amistat des que van fundar el grup Dau al Set, i que l’ha estudiat durant tota la seva trajectòria. Finalment, onze obres de mitjà i gran format seran les peces que exposem, una tria d’obres amb contundència plàstica i força expressiva, que abasten un llarg període de la seva trajectòria, de l’any 1959 al 2002, amb l’objectiu d’oferir una mirada actualitzada de l’obra del pintor i posar l’accent en la vigència i rellevància de Tàpies en ple segle XXI. El títol de la mostra el tenim clar des de fa temps, Tàpies avui, ja que la seva és una obra compromesa i revolucionària que continua generant preguntes i commovent-nos.

Un dels elements més importants d’una exposició és el catàleg, on trobem els textos fets pels experts i on es canalitza gran part de la feina de recerca que comporta una mostra d’aquestes característiques. En aquesta exposició, a més d’incloure el text central del comissari, Arnau Puig, recuperem textos històrics dels anys 60 i 70 i també incloem aportacions noves amb dos assaigs de les comissàries Laura Copelin i Elise Lammer sobre algunes de les peces de la mostra. Alhora, destaquen les entrevistes als quatre directors de la Fundació Antoni Tàpies: Manuel Borja-Villel, Nuria Enguita, Laurence Rassel i l’actual, Carles Guerra, a càrrec de Llucià Homs.

Preparem els continguts digitals, la roda de premsa i la inauguració i, de cop i volta, l’exposició agafa el seu propi camí, pren vida. Com ens explica Arnau Puig, ‘’la gran força secreta de les obres de Tàpies, que corprenen, arrosseguen encara que no hi entenguis res; perquè no cal entendre-hi: són pura expressió emocional, com un clam”.