La cuina espanyola

A l’olla, hi posarem el nou president andalús, que promet “bel·ligerància activa” contra Catalunya. Hi afegirem un polsim d’Extremadura, on el seu parlament ha aprovat una moció perquè s’implanti de nou el 155 al nostre país. No hi poden faltar un parell de discursos de Pablo Casado i Albert Rivera –qualsevol d’ells anirà bé per a aquest plat que estem preparant. Si ho tenen a mà, no descartin afegir-hi alguna de les aparicions estel·lars de José María Aznar o Felipe González. I sempre hi donarà més bon gust si, a l’olla, hi incorporem declaracions d’incultivats actors com ara Carmen Maura i Toni Cantó. O de suposats intel·lectuals com ara Arturo Pérez-Reverte. Ho condimentem tot plegat amb un ampli estol de tertulians que, dia sí, dia també, generen mentides i més mentides contra el nostre país. I pràcticament tenim el plat a punt. Només cal que faci una mica de xup-xup. Tampoc no gaire perquè ja veuran que de seguida començaran a bullir les xarxes socials amb missatges amenaçadors, provocacions i insults contra els nostres polítics, les nostres tradicions i contra tot allò que sigui català. Veuran com s’estén l’odi com una taca d’oli. L’efecte és immediat. I és en aquest punt quan hem de treure l’olla del foc i ens podem disposar a emplatar. Una dosi generosa, guarnida amb alguna esferificació, perquè sempre queda bé i així segur que entra pels ulls. I ja el podem servir. Heus aquí com s’elabora un plat de catalanofòbia.