Sincrotró Alba: una història compartida

Dues dècades ens contemplen en la construcció del sincrotró Alba, una instal·lació científica que situa Catalunya en el mapa de les grans infraestructures mundials de recerca. La inauguració va ser una clara mostra del progrés de país, del compromís de les administracions catalana i espanyola amb la ciència i molt especialment de l'aposta dels presidents Montilla i Zapatero per la recerca i la innovació com a elements centrals en la recuperació econòmica, el canvi de model de creixement i la competitivitat.

La iniciativa de construir un laboratori de llum al Vallès arrenca a principis dels noranta amb el treball tenaç i entregat d'un grup de físics de la UAB, encapçalats pel Dr. Ramon Pascual, que han superat al llarg d'aquests anys tot tipus d'obstacles, adversitats i incomprensions per aconseguir que Catalunya tingui l'accelerador de partícules més modern d'Europa, amb una inversió de 201 milions d'euros, més de 600 llocs de treball estables previstos, que donarà servei a grups de recerca i a 1.000 investigadors a l'any, a empreses d'alt valor afegit i que aportarà al PIB espanyol més de mil milions d'euros en dotze anys. És l'única instal·lació d'aquestes característiques a Espanya, la millor del sud-oest d'Europa, que acollirà treballs de recerca d'àmbits tant actius i d'interès social com les ciències de la salut, els materials o la bioquímica, amb importants aplicacions a diferents sectors industrials.

Les obres varen començar el 2006, impulsades pel consorci format pel govern de Catalunya i el govern d'Espanya (CELL), a parts iguals en el finançament, amb una gestió compartida exemplar i avançant com un rellotge fins arribar al dia d'avui. En un moment tan significat i històric és ridícul que s'alcin veus per reivindicar protagonismes i algunes i alguns gosin dir que altres inauguren allò que ells/es varen fer. Res més lluny de la realitat. La història d'Alba és, afortunadament, una història compartida per molta gent. El sincrotró Alba, més que un instrument singular, sofisticat i costós, és el fruit de l'esforç col·lectiu de científics, tècnics, professionals i universitaris que l'han ideat, dels responsables polítics que s'hi han compromès, dels ciutadans que l'han sufragat amb els seus impostos, dels investigadors i empreses que en faran ús. Per ser justos amb la història i fer honor al nom Alba –«la primera llum del dia que elimina les ombres i ens descobreix un nou paisatge»–, cal recordar algunes dades ben aclaridores. Després de quasi deu anys de treball científic, l'abril del 2002 es va signar un protocol d'intencions entre el govern català i el govern espanyol (CiU i PP). A final d'any no hi havia res més, ni conveni, ni consorci, ni pressupost. Els socialistes, aquí i allà, vàrem denunciar el retard i la manca de dotació pressupostària, impulsant esmenes que finalment varen ser incorporades. Ni el govern de CiU ni el del PP havien dotat els recursos necessaris per iniciar les obres el 2003 tal com s'havia anunciat. Però està bé el que acaba bé i la iniciativa parlamentària socialista de suport al sincrotró Alba va obtenir el suport unànime dels grups parlamentaris

A partir de 2004 el context en què es construeix el sincrotró Alba canvia. Només cal fer una repassada als pressupostos públics i a l'actuació política en matèria de recerca i innovació en els últims cinc anys per comprovar que els recursos s'han triplicat, superant la inversió acumulada per part de l'Estat els 59.000 M €, que la Generalitat ha més que duplicat la inversió en recerca i ha impulsat el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, que a Espanya el nombre d'empreses que inverteixen en R+D+i s'ha duplicat i que la inversió privada ha crescut anualment una mitjana del 12'8%.

Les condicions per al desenvolupament de l'activitat científica i tecnològica a Catalunya i a Espanya, tal com diuen tots els informes internacionals, han canviat substancialment els últims anys i per això són possibles apostes com la del sincrotró, en el marc del Mapa de Instalaciones Científico-Tecnológicas Singulares, acordat pels governs autonòmics i el govern d'Espanya a la Conferència de Presidents de l'any 2006 i posat en valor com a una de les grans instal·lacions europees en la recent Conferència Europea de Grans Infraestructures (ECRI-2010), celebrada a Barcelona en el marc de la presidència espanyola de la UE.

El president Montilla va ressaltar en la inauguració el significat d'alba, origen, inici, primera llum del dia, com a l'expressió del que representa el sincrotró Alba amb vista al futur, d'esperança, d'expectatives, de reptes pel desenvolupament del país. Mentrestant, altres s'entesten a sembrar ombres. No hi ha res pitjor que deixar-se enlluernar per la pròpia supèrbia.